Clorofluorocarboni: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: tan -> tant |
m Corregit: el 1 -> l'1 |
||
Línia 171:
Al març de 1985, es va realitzar el primer gran acord internacional. Representants de 21 països es van reunir a Àustria i van signar el Conveni de Viena per a la Protecció de la Capa d'Ozó. Aquest acord estipula una sèrie de principis relacionats amb la bona voluntat de la comunitat internacional per promoure la protecció de la capa d'ozó. Les obligacions que van prescriure els governs eren molt genèriques i es comprometien a adoptar mesures legislatives i administratives, i cooperar en l'harmonització de polítiques apropiades per controlar, limitar, reduir o prevenir les activitats humanes amb efectes adversos sobre la capa d'ozó.
Dos anys més tard, al 16 setembre de 1987, va tenir lloc a la ciutat de Montreal la signatura d'un protocol més ampli del que es va discutir en la Convenció de Viena. Aquest acord es va signar en el seu moment per 24 països - Alemanya, Bèlgica, Canadà, Dinamarca, Egipte, Estats Units, França, Finlàndia, Ghana, Holanda, Itàlia, Japó, Mèxic, Nova Zelanda, Noruega, Panamà, Portugal, Kenya, Regne Unit, Senegal, Suècia, Suïssa, Togo i Veneçuela - i a la Comunitat Europea, per entrar en vigor
Van fer una llista d'algunes de les substàncies que destrueixen la capa d'ozó, amb el seu potencial d'esgotament de l'ozó (PAO), que figura en l'Annex A del Protocol. Aquestes substàncies es divideixen en dos grups (Grups I i II), depenent de les seves aplicacions.
| |||