Emilio Arrieta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: el -> els
Línia 12:
Va accedir a la plaça de professor de composició de l' "Escuela Nacional de Música" de Madrid el [[1857]] i va passar a ocupar el càrrec de director el [[1868]], que conservà fins a la seua mort el [[1894]]. En aquesta època va compondre nombroses obres destinades a concerts, concursos i actes acadèmics. Entre els seus alumnes més destacats trobem a [[Tomás Bretón]], [[Joaquín Valverde Durán]]<ref name="Enciclopèdia Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum nº. 66, pàg. 214-15'' (ISBN 84-239-4566-9)</ref> i [[Ruperto Chapí]].
 
El renaixement de la [[sarsuela]] amb elels èxits de [[Francisco Asenjo Barbieri|Barbieri]], [[Joaquín Gaztambide|Gaztambide]] i altres, junt amb el tancament del Teatre del Reial Palau, va fer que Arrieta se sentira seduït per aquest gènere, abandonant l'òpera, del que en va produir més de 50 títols.
 
El [[1853]] va estrenar la seva primera sarsuela, ''El dominó azul'', i trenta anys després la darrera: ''San Francisco de Sena''. La seua obra més cèlebre i l'única que es manté en el repertori és ''[[Marina (òpera)|Marina]]'', sobre un insuls [[llibret]] de [[Francisco Camprodón]], narra la dèria amorosa d'una ingènua noia de [[Lloret de Mar]] pel seu germanastre. Nascuda com sarsuela el [[1855]] la va transformar en òpera, sent estrenada en aquesta nova forma al [[Teatro Real de Madrid]] el [[1887]]. Actualment, ''Marina'' es representa sempre en la seua versió operística. Malgrat la feblesa del llibret, aquesta òpera conté una música d'indubtable bellesa amb moments memorables. Potser el fragment més recordat d'aquesta obra és el brindis del tercer acte "A beber, a beber, a ahogar...!"