Emilio Arrieta: diferència entre les revisions

Va accedir a la plaça de professor de composició de l' "Escuela Nacional de Música" de Madrid el [[1857]] i va passar a ocupar el càrrec de director el [[1868]], que conservà fins a la seua mort el [[1894]]. En aquesta època va compondre nombroses obres destinades a concerts, concursos i actes acadèmics. Entre els seus alumnes més destacats trobem a [[Tomás Bretón]], [[Joaquín Valverde Durán]]<ref name="Enciclopèdia Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum nº. 66, pàg. 214-15'' (ISBN 84-239-4566-9)</ref> i [[Ruperto Chapí]].

 

 

El [[1853]] va estrenar la seva primera sarsuela, ''El dominó azul'', i trenta anys després la darrera: ''San Francisco de Sena''. La seua obra més cèlebre i l'única que es manté en el repertori és ''[[Marina (òpera)|Marina]]'', sobre un insuls [[llibret]] de [[Francisco Camprodón]], narra la dèria amorosa d'una ingènua noia de [[Lloret de Mar]] pel seu germanastre. Nascuda com sarsuela el [[1855]] la va transformar en òpera, sent estrenada en aquesta nova forma al [[Teatro Real de Madrid]] el [[1887]]. Actualment, ''Marina'' es representa sempre en la seua versió operística. Malgrat la feblesa del llibret, aquesta òpera conté una música d'indubtable bellesa amb moments memorables. Potser el fragment més recordat d'aquesta obra és el brindis del tercer acte "A beber, a beber, a ahogar...!"