Waziristan Meridional: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: línea -> línia |
m Corregit: El únic -> L'únic |
||
Línia 1:
'''Waziristan Meridional''' ('''Waziristan del Sud''', paixtu: جنوبی وزیرستان) és una agència (equivalent a districte tribal) del [[Pakistan]] a les [[Àrees Tribals d'Administració Federal]], amb una superfície de 6.619 km² i una població de 429.841 habitants.
Es va formar després d'un acord amb l'emir de l'[[Afganistan]] el [[1893]] i fins aleshores formà un territori tribal independent nominalment afganès. La superfície era de 7.081 km². Està limitat al nord per les muntanyes Ghalimighar que separan l'agència de la de [[Waziristan Septentrional]]. Les muntanyes principals són el Pir Ghal ( Janimela (2,600 metres), Pir Ghal (3.596 metres), Kundighar (2.511 metres), Girni Sar (1.798), Drenashtar Narai (2.712), Nomin (3.348), i Sarwar Gul (3.317).
Els mahsuds foren famosos com saquejadors a la [[Província de la Frontera del Nord-oest]] i el [[1860]] van atacar Tank al districte de [[Dera Ismail Khan]] que fou frustrat per Resaldar Saadat Khan que manava un destacament del 5è de Cavalleria del [[Panjab]]; va seguir una expedició de càstig manada per Chamberlain, que va avançar fins a Kaniguram i els va derrotar greument però sense assegurar la submissió, doncs les expedicions van continuar fins al [[1863]] quan van fer un acord de pau, però aviat es va trencar i el [[1878]] van avançar en nombre de dos o tres mil cap a [[Tank]] i la van cremar; va seguir una període de violència en el que moltes poblacions foren cremades per la tribu fins que foren dominats després de fortes lluites; el [[1881]] una segona expedició va envair el seu territori i va arribar a Kaniguram, però no va poder imposar les condicions que el govern britànic havia previst; llavors els mahsuds foren bloquejats i així van seguir fins que van entregar hostatges i es va pagar una indemnització (pagada per una taxa en tots els productes exportats a territori britànic). Del [[1881]] al [[1891]] van tenir un comportament acceptable i el 1889 Sir R. Sandeman va poder obrir el pas Gomal pagant uns subsidis de 50.000 rupies anuals als mahsuds a canvi de la seva vigilància. També els ahmadzais wazirs de Wana van rebre subsidis.
| |||