Marià Rubió i Tudurí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Corregit: al a -> a la |
||
Línia 1:
'''Marià Rubió i Tudurí''' ([[Maó]], [[Menorca]], [[1896]] - [[Barcelona]], [[1962]]) fou un advocat i polític català d'origen menorquí, fill del militar [[Reus|reusenc]] [[Marià Rubió i Bellver]] i germà de [[Nicolau Maria Rubió i Tudurí]], [[Ferran Rubió i Tudurí]] i [[Santiago Rubió i Tudurí]]. El [[1897]] es traslladà a [[Barcelona]] amb la seva família i es llicencià en dret a la [[Universitat de Barcelona]]. Treballà com a passant d'[[Amadeu Hurtado i Miró]] i va fer amistat amb [[Francesc Cambó]].
Políticament, durant la [[dictadura de Primo de Rivera]] fou militant d'[[Acció Catalana]], però el 1931 ingressà a [[ERC]], de la qual fou president del Casal Nacionalista del Districte IV de Barcelona. Fou escollit diputat per la [[província de Barcelona]] a les [[eleccions generals espanyoles de 1933]] i empresonat arran dels [[fets del sis d'octubre]] de [[1934]], fou alliberat el novembre de 1934. Fou escollit novament diputat pel [[Front d'Esquerres]] per Barcelona ciutat a les [[eleccions generals espanyoles de 1936]]. Durant la guerra civil espanyola fou director de ''[[La Humanitat]]'' i amic de l'ambaixador francès Eirik Labonne, i el 1938 fou expulsat de la minoria d'ERC per mostrar-se partidari a la premsa francesa de la mediació internacional en el conflicte. El [[1938]] es va exiliar amb la seva família a França, d'on va tornar el 1948. Des d'aleshores es va dedicar a l'advocacia fins
== Obres ==
| |||