Il·líria (província romana): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot posa {{cal coor|type=adm2nd}}
m Corregit: al Imperi -> a l'Imperi
Línia 15:
La província, sense capital determinada, es va dividir en convents jurídics subdividits en decúries; [[Scardona]], [[Salona (Dalmàcia)|Salona]] (amb 382 decúries segons Plini) i [[Narona]]. [[Iadera]], Salona, Narona i [[Epidaure d'Il·líria]] foren colònies romanes i [[Apol·lònia d'Il·líria]] i [[Còrcira]] ciutats lliures. Es creu que el llegat només tenia jurisdicció sobre una part i que la part al interior depenia del governador de Panònia. Salona va acabar esdevenint capital provincial i el governador anomenat ''praeses''. El historiador [[Dió Casi]] i el seu pare Casi Apronià foren governadors d'Il·líria.
 
Vers el [[65 aC]] el ''Illyricus Limes'' o frontera d'Il·líria era formada per les províncies de [[Nòrica]], [[Panònia]] (Inferior i Superior), [[Mèsia]] (inferior i Superior), [[Dàcia]] i [[Tràcia]]. Aquesta concepció va seguir fins al temps de Constantí que li va separar la Mèsia Inferior i la Tràcia però li va afegir [[Província romana de Macedònia|Macedònia]], [[Tessàlia]], [[Acaia]], [[Epirus Vetus]], [[Epirus Nova]], [[Prevalitana]] i [[Creta]] i fou una de les quatre grans divisions del imperi sota prefectes del Pretori. El [[395]] l'Il·líria oriental amb Macedònia, Tessàlia, Vell Epir, Nou Epir, Acaia, Prevalitana i Creta fou incorporada ala l'Imperi oriental i Nòrica, Panònia, Dalmàcia, [[Sàvia]] (''Savia'') i [[Valèria Ripense]] (''Valeria Ripensis'') al occidental.
 
La principal via era la [[via Egnàtia]] a la qual hi havia les següents estacions a la província d'Il·líria: