Cataònia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot posa {{cal coor}} |
m Corregit: al est -> a l'est |
||
Línia 3:
Estava rodejada de muntanyes: al nord i oest l'[[Antitaure]], al sud i est l'[[Amanus]]. El principal lloc poblat era Comana, a la vora del riu Sarus, riu que neix al Antitaure i va cap a Cilícia. Un altra riu de la regió es el [[Pyramus]] que segueix la mateixa direcció. No hi havia cap ciutat però sí fortaleses com Azamora i Dastarcum, properes al riu Carmalas (potser l'actual Charma Su) afluent del Pyramus, i un temple important dedicat a [[Apol·lo]]. Altres punts esmentats pels historiadors són Cabassus (no s'ha localitzat), [[Cybistra]] i ''Claudiopolis Cucusus'' (actual Goksun a la vora del riu Goksu, afluent del Pyramus).
Cataònia fou part de la satrapia de [[Cilícia]] durant el domini persa. Va passar a [[Alexandre el gran]] ([[334 aC]]), [[Perdicas d'Orèstia]] ([[322 aC]]), [[Antígon el borni|Antígon]] ([[321 aC]]) i [[Seleuc I Nicàtor]] ([[301 aC]]). Fou part del [[Imperi Selèucida]], i del [[244 aC]] fins al [[227 aC]] va estar almenys nominalment sota la branca col·lateral formada per [[Antíoc Hierax]], essent llavors ocupada temporalment per Pèrgam del [[227 aC]] fins vers el [[225 aC]] en què va tornar als selèucides. El [[164 aC]] Tolomeu, governador (sàtrapa) de [[Commagena]] (
== Pàgines relacionades ==
|