Erètria: diferència entre les revisions

Durant molt de temps va lliurar una guerra contra Calcis per la possessió de la plana de ''Lelantum''. En un dels conflictes Erètria va tenir com aliada a la ciutat de [[Milet]] i en agraïment Erètria va enviar 5 vaixells a Milet per ajudar-la en la revolta de [[Jònia]] que havia esclatat poc després d'aquell conflicte ([[499 aC]])). En conseqüència els perses, amb una força dirigida per Datis i [[Artafernes (general)|Artafernes]], van assetjar Erètria el [[490 aC]]. Després de sis dies d'atac la ciutat fou ocupada i arrasada totalment i els seus habitants portats a Pèrsia on el rei Darios els va permetre establir-se i els va perdonar la vida.

 

 

Després de la guerra Erètria estava en mans de tirans. Un d'ells, Themison, va ajudar als exiliats d'Oropos a recuperar la seva ciutat als atenencs. A Themison el va succeir Plutarc que el [[354 aC]] va demanar ajut a Atenes contra Calcis, governada pel tirà Càl·lies, que es va aliar amb [[Filip II de Macedònia]]. Atenes va enviar un exèrcit sota el comandament de Foció que va derrotar a Càl·lies a Tamines (''Tamynae''), però tot seguit, sospitant una traïció dels eretris, va enderrocar a Plutarc i va establir la democràcia. Uns anys després Filip va enviar una força que va destruir Porthmos, el port d'Erètria i va establir com a tirà de la ciutat a Cleitarc. Aquest va governar fins al [[341 aC]] quant el comandant atenenc Foció, enviat a Eubea a petició de [[Demòstenes]], el va enderrocar per la força. Però el [[338 aC]] els macedonis van restablir el seu domini que van conservar fins als temps de [[Filip V de Macedònia]] en què fou ocupada per una flota combinada de Roma, Pèrgam i Rodes, que van recollir un gran botí. Després de [[Cinoscèfals]], Erètria fou declarada pel senat de Roma "ciutat lliure".