Diferència entre revisions de la pàgina «Tarifa»

1 byte afegit ,  fa 6 anys
m
Corregit: al inici -> a l'inici
(+ Enllaços interns)
m (Corregit: al inici -> a l'inici)
El seu nom deriva de Tarif Abu Zura, client de [[Musa ibn Nusayr]], governador d'[[Ifriquiya (província del Califat)|Ifriquiya]] que va fer una ràtzia d'exploració el 710 a l'altra costat de l'Estret. Ho va fer amb 100 cavallers i 400 infants i van desembarcar a un lloc anomenat djazirat Tarif, o illa de Tarif (illa de les Palomes actual), que després fou Tarifa. Van fer una incursió a pobles hispanoromans del regne visigot i van retornar amb força botí i captius. Com que Tarif no és esmentat a les fonts àrabs orientals, J. Vallvé pensa que el nom derivaria realment de ''Tarfa'' o ''Tarf'', que vol dir "punta" (punta de terra) i que sembla que ja li donaven els romans (el tarragoní [[Pau Orosi]]) que l'anomenen "Punta d'Europa", tradició que ja estava recollida pels àrabs); tot i així la ràtzia de Tarif també va tenir lloc però no li hauria donat el nom.
 
El 711 fou el primer lloc ocupat pels musulmaNs; va restar sent només un llogaret de pescadors fins que el segle X es va fortificar i el 960 els omeies van construir una fortalesa al lloc. A l'enfonsament del califat ala l'inici del segle XI, va formar part de la [[Taifa d'Algesires]] (1031) i el 1057 va passar als [[abbàdides]] de 1057. A partir de 1085 les tropes cristianes d'[[Alfons VI de Lleó|Alfons VI]] amenaçaven les fronteres del [[Regne de Sevilla]] i el rei va demanar ajut als [[almoràvits]] que es van fer fort a Algesires i Tarifa i després van conquerir l'[[Àndalus]]. El 1147 els almohades es van establir a Tarifa. El 1231 va tornar a dependre de la segona [[Taifa d'Algesires]] i després va passar a Granada. El rei va demanar ajuts als benimerins i els va cedir a canvi Tarifa i Algesires (1273).
 
El [[21 de setembre]] de [[1292]] [[Setge de Tarifa (1292)|fou conquerida]] als [[benimerins]] després d'un setge pel rei [[Sanç IV de Castella|Sanç IV]] significant el trencament del pacte amb [[Muhàmmad II al-Faqih]] en no cedir la plaça al regne nassirita.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Rábade Obradó |nom=María del Pilar |cognom2=Ramírez Vaquero |nom2=Eloísa |cognom3=Utrilla Utrilla |nom3=Juan F. |títol=La dinámica política |url=http://books.google.es/books?id=Ivqa_OgIIIEC&pg=PA131&dq=1292+tarifa&hl=ca&sa=X&ei=yiaSUpLxOuqw0QW-1YFI&ved=0CEUQ6AEwAw#v=onepage&q=1292%20tarifa&f=false |llengua=castellà |editorial=Akal |data=2005 |pàgines=131 |isbn=8470904337}}</ref> Alonso Pérez de Guzmán fou nomenat governador. El 1294 els benimerins [[Setge de Tarifa (1294)|es van presentar a la ciutat]] i la van assetjar; el fill de Pérez fou capturat i van oferir alliberar-lo a canvi de la rendició; però la llegenda diu que el defensor es va negar i va llençar el seu propi punyal per ser utilitzat per matar al seu fill. El setge va fracassar i va restar cristiana. El 1340 fou assetjada pels musulmans quan la governava Juan Benavides. Tarifa va resistir del [[23 de setembre]] fins al [[29 d'octubre]], quan l'arribada de reforços cristians van imposar l'aixecament del bloqueig; l'endemà es va lliurar la [[batalla del Salado]] a la vora del riu Salado.
1.123.225

modificacions