Província de Kunduz: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot endreça categories |
m Corregit: Al inici -> A l'inici |
||
Línia 35:
Apareix amb el seu nom en temps dels [[timúrides]] sent part dels dominis de [[Tamerlà]]. Fou important en les campanyes de [[Hussayn Bayqara]] (Husayn Mirza) especialment en la de 1495-1496, doncs fins aquesta data fou governada pel príncep timúrida rival Mahmud Mirza ibn Abi Said (mort el 1495) amb seu a la ciutat de Kunduz. El 1506 va caure en mans dels uzbeks, i el 1510 dels safàvides que van derrotar als uzbeks a la batalla decisiva de [[Merw]] ([[2 de desembre]] de [[1510]]). Va passar a [[Baber]] aliat dels perses, el 1511, i aquest que la va fer servir de base (fins a 1514) per les seves expedicions al nord de l'Oxus, a [[Hisor]] i [[Wakhsh (districte)|Wakhsh]], que no van tenir èxit especialment després de la derrota i retirada persa del 1512. Baber la va agregar al principat timúrida del [[Badakhxan]]; uzbeks i safàvides van reprendre la guerra el 1520 (fins a 1524) però els timúrides van conservar el territori com a vassalls de Baber i des de 1526 del [[Imperi Mogol]]. A la primavera del 1546 [[Humayun]], que havia estat expulsat del tron imperial, va anar al Badakhxan, i va guanyar la batalla de Kunduz; el Badakhxan es va sotmetre i Humayun va cedir el govern de tota la regió al seu germà Mirza Hindal amb autoritat sobre Badakhxan. El 1584 el Badakhxan fou conquerit pels uzbeks dirigits per [[Abd Al·là Khan]]; els uzbeks van fundar diversos petits khanats entre els quals el de Badakhshan que inicialment va incloure Kunduz, el de [[Balkh]] i el de [[Khulm]]. El 1645 els mogols es van apoderar altre cop de Balkh i del Badakhxan (amb Kunduz), però a la tardor del [[1649]] en foren definitivament expulsats pels uzbeks. Una dinastia uzbeka es va establir al Badakhxan, iniciada per Yar Beg, que va fundar la ciutat de [[Fayzadab]] ([[Faydhabad]]) i els seus representants pretenien al segle XIX ser descendents d'[[Alexandre el Gran]]; el príncep duia el títol de ''Mir'', equivalent al d'emir. Un delegat seu es va establir a Kunduz. El primer khan independent de Kunduz fou Mahmud Biy que va deixar de dependre del mir de Badakhxan el [[1698]].
El khan de Kunduz es va sotmetre el 1751 a [[Ahmad Shah Durrani]], però la submissió no va durar molt de temps i Mizrab Biy vers el 1767 es va revoltar i vers 1768 tornava a ser independent.
El 1859 el khanat fou sotmès a vassallatge per [[Dost Muhammad]] de Kabul junt amb els territoris al nord de l'Hindu Kush que foren coneguts com a Turquestan Afganès; els afganesos estaven a punt de conquerir Badakhshan quan l'emir va acceptar pagar tribut i fer homenatge a Dost Muhammad. El khanat fou annexionat a l'Afganistan el [[1888]]. La ciutat era considerada aleshores malsana i hi havia paludisme.
|