Baltistan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: res dues son el [[Dar -> res dues són el [[Dar
m Corregit: al islam -> a l'islam
Línia 3:
Diversos rius neixen o tenen origen en aquesta regió, com el Indus, Shyok, Shigar, Dras i Suru (aquestos dos formen el [[Kargil]]), Braldu i Basar (afluents del Shigar), i Hushe i Saltaro (afluents del Shyok). Baltistan està dividida en valls o comarques: Skardu, Shigar, Braldah, Basha, Rondu, Haramosh, Kiris, Khapalu, Chorbat, Parkutta, Tolti i a l'orient Kargil. La llengua principal és el balti que es una barreja de tibetà amb àrab i persa i lleuigerament diferent del ladakhi (baltis i ladakhis es poden entendre)
 
Els habitants baltis es van convertir ala l'islam al segle XIV per obra de Sayyid Ali Hamadani de Srinagar (però d'origen persa) i el seu delegat (khalifa) Sayyid Muhammad Nur Bakhsh. Són polígams i xiïtes. Els seus veïns hunzes ([[hunza]]) són ismaïlites. La llengua balti es una barreja entre ladakhi i tibetà amb aportacions perses i àrabs.
 
El territori fou governat per radjas o ''gyalpos'' entre els quals el més famós fou Sher Khan el Fort ([[1590]]-[[1625]]). Ali Mir, el cap local d'Skurda, es va fer amb el poder al país dels baltis. El darrer ''gyalpo'', Ahmad Shah, fou derrotat i va perdre la independència contra el general dogra Zorawar Singh el [[1840]], quedant el país annexionat a Caixmir on governava [[Gulab Singh]]. El [[1846]] el [[tractat d'Amritsar]] va posar Baltistan sota control britànic, quedant incorporat al ''wazirat'' de Ladakh dividit en els tahsildars d'Skardu i Kargil.