Tessalònica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Al inici -> A l'inici |
m Corregit: al islam -> a l'islam |
||
Línia 26:
Els almogàvers van ser a la ciutat de l'estiu del [[1307]] fins a la primavera del [[1309]]. Els almogàvers van atacar el monestir d'[[Athos]] per apoderar-se de les seves riqueses però el rei aragonès [[Jaume el Just]] va fer gestions amb [[Bernat de Rocafort]] i va aconseguir que es respectessin els monestirs. El setge de la ciutat ([[1309]]) fou alçat i els catalans es van retirar cap a [[Tessàlia]]. Durant el segle XIV els serbis es van apoderar de Macedònia i vers la meitat del segle la ciutat va quedar com un enclavament bizantí comunicat amb Constantinoble només per mar.
El [[1380]] la ciutat fou ocupada pels otomans (els otomans la van anomenar Selanik) i saquejada, i el [[1387]] els otomans la van tornar a ocupar i s'hi van establir. La van abandonar més tard i va retornar als bizantins però altre cop fou ocupada per Baiazet el 1394 fins a la [[batalla d'Ankara]] el 1402, en que mort [[Baiazet I]] el seu fill [[Suleyman I]] la va retornar als bizantins el 1403. Andrònic Paleòleg, governador de la ciutat (que llavors tenia 40.000 habitants), la va vendre als venecians (1423), cessió reconeguda pels otomans el 1428, però finalment els otomans la van ocupar el [[1429]] o [[1430]] i s'hi van establir definitivament, els fets són explicats per [[Joannes Anagnostes]] que diu que set mil persones foren fetes presoneres pels turcs (entre els quals ell mateix). Sota els turcs la ciutat va decaure encara més i la població fou substituïda progressivament per turcs i jueus (encara hi resta una important colònia sefardita). El 1487 tenia uns 10.000 habitants i posteriorment fluctuava entre 18.000 i 30.000. Al segle XVIII potser va arribar a a 60.000 o 70.000 encara que [[Evliya Çelebi]] considera que un segle abans (quan la va visitar) eren més de 150.000 (però no té el suport d'altres fonts). Al segle XVIII uns 30.000 dels seus habitants eren turcs. Els jueus eren un nombre considerable i al segle XVII hi va haver un moviment messiànic dirigit per Sabbatai Sevi (1626-1676) que pretenia ser el Messies, i va tenir suport en diverses comunitats jueves de la Mediterrània oriental i Europa oriental; Sabbatai fou enviat pels otomans en residència forçada a [[Gelibolu]] el 1666 però després de diverses pressions se'l va portar a la cort d'[[Edirne]] on se li va donar l'opció de convertir-se
La supressió dels [[geníssers]] el 1826 va tenir molta repercussió a la ciutat. Des de llavors es van deixar de fabricar teles de llana pels artesans jueus i la població es va empobrir. Durant el segle els jueus van intentar nous negocis com el tabac i després els cigarrets. A l'inici del segle XX era el centre del [[Comitè Unió i Progrés]] on el nucli principal el formaven oficials frustrats per la manera en com es portava la guerra contra els rebels macedonis que el 1903 havien arribat a atacar edificis a la mateixa Salònica. Mustafà Kemal era nadiu de Salònica i va anar a la ciutat des de [[Síria]] fundant una branca de la ''Othmanli Hurriyet Jemiyyeti'' que va tenir un paper clau en la restauració de la constitució el 1908. Amb la [[primera Guerra Balcànica]] (1912-1913) els grecs i serbis van entrar a Macedònia i els primers van ocupar Salònica el [[8 de novembre]] de [[1912]]. La [[Tractat de Bucarest (1913)|pau de Bucarest]] del [[10 d'agost]] de [[1913]] la va assignar a Grècia (tot i que els jueus s'oposaven a aquest canvi de sobirania) i fou confirmat el 1914.
| |||