Lazis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: al inici -> a l'inici |
m Corregit: al islam -> a l'islam |
||
Línia 21:
Amb la instal·lació dels ''wilayats'' vers [[1867]], es va formar el sandjak de Lazistan que va quedar integrat al ''wilayat'' de Trebisonda; el sandjak va tenir com capital a [[Batum]] fins al [[1878]], quan aquesta ciutat fou ocupada pels russos i va passar a Rize (Rhizaion) que fou segregat del sandjak de Trebisonda (al mateix ''wilayat'' de Trebisonda). El sandjak de Lazistan s'estenia a l'oest de la frontera russo-otomana ocupant una banda litoral d'uns 160 km de llarga i de 25 a 30 d'ample. El sandjak estava dividit en els ''kada'' de Khopa, Atina i Rise, subdividits en 6 nahiyes. [[Vital Cuinet|Cuinet]] diu que els kada eren quatre (el quart era Of) i les ''nahiyes'' 7: Hamshin, Karadere, Mapawri, Wakf, Kura-yi saba, Witse, i Arkhawi. El [[1880]] el sandjak tenia 364 pobles habitats i una població de 138.467 habitants dels que 689 eren grecs ortodoxos i la resta musulmans: lazes, lazes turquitzats, turcs i armenis islamitzats. Els autèntics laz no devien ser més de 75.000.
Pel tractat truco-soviètic de [[1921]] la frontera d'Adjària va tenir una petita alteració deixant a la població laz a la part turca que va incorporar el territori fins a Sarp (a 15 km de Batum), al sud de la desembocadura del Çorokh. Només uns centenars de lazes van quedar dins Adjària. Van agafar fama de bandolers i contrabandistes de la frontera però són un poble molt intel·ligent, hàbils cultivadors i apreciats com a jardiners a les poblacions de Turquia oriental. El seu ofici tradicional es de forner o pastisser i en moltes ciutats de Turquia els que exerceixen aquest ofici són lazes o d'origen laz. Molts també van treballar en aquesta feina a Rússia fins a la [[II Guerra Mundial]] i tornaven al seu país amb dones russes que es convertien
La seva nació i llengua, avui molt minoritària, encara es conserva al nord-est de [[Turquia]] als districtes de Khopa (entre Kopmush i Gurup) i Atina (entre Gurup i Kemer) i té elements de l'antic idioma de [[Còlquida]] però esta emparentat molt directament amb el mingrelià, dialecte georgià. Els georgians els anomenen com a txans (que correspondria al grec ''sannoi'' o ''tzannoi'' és a dir als tzans, potser per una confusió entre els dos pobles) nom que sobreviu en el de Samsun/Djanik. Al districte d'Atina el laz es parla en 64 dels 69 pobles. Unes cent mil persones són d'aquesta ètnia a Turquia (però només un terç parla la llengua) i uns milers a Geòrgia i Adjària. Hi ha petites comunitats de laz a Rússia i Alemanya.
| |||