Diferència entre revisions de la pàgina «Sper»

1 byte afegit ,  fa 6 anys
m
Corregit: al oest -> a l'oest
m (Corregit: es -> és)
m (Corregit: al oest -> a l'oest)
Els bizantins van envair Armènia el [[837]] però la van evacuar ràpidament. Però, abans de marxar, van deixar instal·lat com a príncep d'Sper (avui [[Ispir]]) a un protegit seu, Ashot Bagratuni fill de Shapuh Bagratuni (el germà d'[[Ashot I Msaker]]), amb títol de cònsol. La capital es va establir a Ashkharaberd o Asharhaberd
 
Ashot d'Sper va morir a una data no coneguda però anterior al [[850]] quant ja s'esmenta com a príncep al seu fill Galabar Ishkhanik (o Grigor Ishkhanik) que al contrari que el seu pare féu la guerra als bizantins. Tenia ala l'oest al emirat de [[Melitene]] i la regió de [[Tefrícia]] (Tephrike) sota un govern Paulicià (és a dir de la secta [[Paulicians]]), que eren aliats i feien la guerra a Bizanci. Grigor, veient ocupats als bizantins, va considerar possible atacar als grecs de la regió sota el seu control per expropiar-los dels seus bens i ramats, el que va poder fer amb l'ajut de Gurgen Ardzruni, fill d'Abubeldj que s'havia refugiat allí després de la incursió de [[Bogha al-Khabir|Bogha el Vell]] [[ostikan]] d'[[Armènia]] al [[Vaspurakan]] (abans va passar pel principat dels [[Mamikonian]] de [[Bagrevand]] però els Mamikonian foren ràpidament massacrats pels musulmans). Galabar, per les confiscacions fetes, es va enfrontar amb els bizantins, als que en la lluita va arrabassar la fortalesa de Aramaniak (prop de la actual [[Bayburt]]). Les forces reduïdes que hi va enviar Bogha foren rebutjades per Galabar i per Gurgen. Galabar, amb por de ser atacat per dos costats, va fer la pau amb els bizantins als que va tornar Aramaniak.
 
Sper va restar sota influència bizantina fins al [[1071]] en què va passar als [[seljúcides]]. Fou ocupada pels georgians el [[1123]] i pels otomans cap al 1530.
1.133.141

modificacions