Gedròsia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: al oest -> a l'oest |
m Corregit: Al oest -> A l'oest |
||
Línia 11:
La part nord era muntanyosa amb les muntanyes ''Baetii'' (actualment Washáti); al centre una cadena muntanyosa coneguda per Arbiti Mons (probablement les muntanyes Bala o Brahtul) connectava amb el riu ''Arabis'' (actual Purali); al oest les Muntanyes Pèrsiques (''Persici Montes'', avui Bushkurd o Burkind). Els únics rius rellevants a part l'''Arabis'', eren el ''Nabrus'' (segurament el Dustee o Bhugwur) i el ''Tomeris'' o ''Tuberum'' (modern Bhusul).
Els gedrosis foren un pobre d'ètnia ària, semblants als aracosis, aris i drangians. No eren coneguts abans de l'expedició d'[[Alexandre el gran]], i de fet no foren totalment sotmesos per aquest però gairebé res es conegut sobre la seva situació política. L'almirall d'Alexandre, [[Nearcos]], descriu les ciutats de la costa, esmenta els diversos petits reis locals i en dona els noms del regnes o pobles, d'est a oest: Saranga, Sacaka, Morontobaca, entre l'Indus i l'Arabis; seguien els arabites, Oreites, Ores, i Ori (o Horites). A la desembocadura del Tomeris Nearcos va fundar una ciutat que es va dir ''Oraea'' (avui Urmara). No lluny la ciutat de ''Rhambacia'' (Rhambakia) fou elegida per Alexandre per fundar una colònia (podria ser l'actual Haúr o potser Ramghur).
El país fou suposadament conquerit per [[Cir II el gran]] (559-530 aC). Alexandre va arribar al país ja de tornada a [[Babilònia]], i va creuar el desert de Gedròsia el [[325 aC]] i en el trajecte va perdre molts homes. Alexandre va nomenar sàtrapa a Apollophanes; aquest fou substituït aviat per Thoas que va morir al poc temps i la satrapia fou confiada a Sibirtios de Carmània que va reunir les satrapies de Gedròsia i d'Aracòsia.
|