Ricard Miralles Izquierdo: diferència entre les revisions

}}'''Ricard Miralles i Izquierdo''' ([[Barcelona]], [[9 d'agost]] de [[1944]]) és un [[músic]] català de formació clàssica i jazzística, [[compositor]] i [[pianista]] que ha estat fonamental en easles composicions d'artistes com [[Joan Manuel Serrat]] o [[Alberto Cortez]].

'''Ricard Miralles''' va fer els seus estudis musicals al [[Conservatori Superior de Música de Barcelona]], la seva ciutat natal, amb els [[Joan Gibert-Camins]], [[Joaquín Zamacois]] i [[Joan Massià]]. S'inicià en el món de la música popular en els entorns del [[jazz]] i va rebre influències directes de [[Tete Montoliu]], amb el que va compartir amistat. Es va donar a conèixer professionalment aal [[Jamboree Jazz Club]] de [[Barcelona]] i al [[Whisky Jazz Club]] de [[Madrid]]. A Barcelona comença tocant [[vibrafon]] i [[trompeta]]. El [[1968]] esdevé el pianista del Club i també el de [[Serrat]].

Amb els anys, Ricard Miralles és escollit membre de l'[[Academia de Artes y Ciencias Cinematográficas]] d'Espanya. Ha compost música per 21 pel.lules; com arrenjador, ha col.laborat en la realització de moltes produccions discogràfiques de molt diferents estils acompanyant a grans artistes en quaranta anys de carrera professional. Ha enregistrat quatre discos amb [[Soledad Bravo]]: un de cançons [[sefardita]]ssefardites ([[1980]]), un altre de boleros el mateix any, Cançons de la [[Nueva Trova Cubana]] ([[1976]]), i un amb poemes de [[Rafael Alberti]], de [[1977]]. A l'àlbum ''Emboscados'' (1994) d'[[Amancio Prada]], figura ''Oratorio para dos voces, guitarras, flauta, percusión, violín y violoncelo'' amb arrenjaments de Miralles. També ha enregistrat amb [[Pasión Vega]] en en seu disc ''Flaca de amor'' el [[2005]].