Vicente Risco: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
En 1910 Risco entra en la redacció del periòdic local, ''[[El Miño]]'', en el qual escriu articles filosòfics i d'actualitat amb els pseudònims de '''Rujú Sahib''' i '''Polichinela''' i literaris amb el seu propi nom. Admirador de [[Rabindranath Tagore]] el dóna a conèixer en els cercles d'Orense. Al febrer de 1912 Risco coneix a [[Castelao]] i plasma un dels seus discursos a ''El Miño'', però Risco es mantindrà encara lluny del moviment galleguista. En [[1913]] va a [[Madrid]] per a estudiar magisteri, allí serà alumne de [[José Ortega y Gasset]], tracta a [[Ramón Gómez de la Serna]] i [[Luis de Hoyos Sáinz]] i retorna al [[catolicisme]]. En 1916 acabats els seus estudis retorna a Orense com a catedràtic d'història de l'Escola Normal. En 1917 funda amb [[Arturo Noguerol Buján]] la revista literària ''[[La Centuria]]'', que es convertirà en un antecedent, per la gent que col·labora en ella, de la revista ''[[Nós]]''.
==Descobriment del galleguisme ==
A la fi de 1917 Vicente Risco entra a les [[Irmandades dóna Fala]] sota la influència d'[[Antón Losada Diéguez]], el 18 de desembre de 1917 pronuncià el seu primer discurs en gallec, en un acte de suport a [[Francesc Cambó]], en la campanya per a les eleccions parlamentàries de 1918. Risco amb el grup d'Orense participa en nombroses trobades en el districte de [[Celanova]], encara que no s'assoleixen bons resultats l'experiència li serveix com a estímul. Al juliol de [[1918]] surt l'últim dels set nombres de ''La Centúria'' i Risco comença a col·laborar en ''[[A Nosa Terra]]'', Risco s'esforçarà per donar-li un nou impuls a la literatura gallega amb articles sobre [[Arthur Rimbaud]], [[Paul Verlaine]], [[Apollinare]] o [[Omar Khayyam]]. En poc temps Risco es converteix en l'ideòleg i capdavanter del nacionalisme gallec, i ja al novembre de 1918 té una actuació destacada en la [[Primera Asemblea Nacionalista]]. En 1920 publica el llibre ''Teoria do nacionalisme galego'', considerat el text fundacional del nacionalisme gallec, ja en 1918 havia publicat un article amb el mateix nom, on ja s'esbossaven les idees que ara recopila en el llibre, Risco recull el llegat de [[Manuel Murguía|Murguía]] (de qui publicarà una biografia en [[1933]]) i ho combina amb el irracionalisme filosòfic, el determinisme geogràfic, el neotradicionalisme i l'etnografía, i defineix una nació com un fet natural basat en la terra, la raça, la llengua, l'organització social, la mentalitat i el sentiment. Afirma la pertinença de Galícia a la civilització atlàntica i cèltica. En 1920 apareix la revista [[Nós]], hereva de ''La Centúria''. Risco hi va escriure més de 100 col·laboracions fins al seu tancament el juliol de 1936, i des d'ella es renovarà la literatura gallega. Risco també dirigeix la secció d'etnografía del [[Seminario de Estudos Galegos]].
==Obres==
| |||