Joaquim Zamacois i Soler: diferència entre les revisions

Fill de pare basc <ref>'''Joaquín Zamacois Zabala''' (Bilbao 1869 - ?), ex-alumne del conservatori de Madrid, s'establí a Xile el 1894. Impartí classes de bandúrria, feu concerts de bandúrria i de guitarra, fundà les ''[[Estudiantina]] Española de Santiago'' i ''Estudiantina Española Gaztanbide'', i publicà el llibre ''Método completo de bandurria, melódico y progresivo'' Santiago: Eduardo Cadot, 1894 [http://rondalatuna.iespana.es/Art_anteriores/Ano2000/Bigotitus/exposicion.html]. La seva vida possiblement influí en la vocació musical i pedagògica del seu fill</ref> i mare catalana, i amb l'oncle Eduardo <ref>[[Eduardo Zamacois Zabala]] (Bilbao 1847 - Madrid 1878) va ser un pintor establert a Madrid.</ref> un artista d'anomenada, de ben petit la família s'establí a Barcelona. Zamacois estudià al ''[[Conservatori del Liceu]]'' del que, temps a venir, esdevindria professor de solfeig, harmonia, contrapunt, fuga i composició (1914). També ensenyà a l'''Escola Municipal de Música de Barcelona'', institució de la que en fou director des del [[1946]] fins a la jubilació el [[1965]]; mentre ocupava aquest càrrec, creà la càtedra de [[tible]] i [[tenora]] (1948) i visqué el canvi de nom de la institució per l'actual de [[Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona]] (13 de juliol de 1949). En els anys 20, exercí també de pianista.