Revisió del 16:55, 19 març 2013 modifica KLBot2 (discussió \| contribucions) Bots 71.321 edits m Bot: Traient 4 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:Q796666 ← Edició anterior		Revisió del 23:32, 15 gen 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: un -> una Edició següent →
Línia 15: El nom del nou assentament Victoriacum, ofereix informació important de l'època. El seu nom ho associava amb la ideologia del triomf, doblegant els lemes de les monedes del rei que li anaven a presentar immediatament unit a la paraula "victòria". El nom donat a la nova ciutat és des del punt de vista lingüístic un híbrid, format d'una paraula llatina, victòria, però amb una desinència, -acum, cèltica típica de topònims d'època imperial situats en àrea lingüística cèltica (habitualment "fundus" de ex-legionaris veterans).<ref name="LEOVIGILDO. UNIDAD Y DIVERSIDAD DE UN REINADO">{{citar web\|url=http://www.tiempodehistoria.com/descargas/DiscursoIngresoGarciaMorenoAcademiaHistoria.pdf\|títol=Leovigildo. Unidad y diversidad de un reinado<!--Títol generat per bot-->}}</ref> L'anomalia d'un topònim celtitzant en ununa àrea que es pensa que estava en vies d'euskaldunitzar-se, planteja una vegada més el problema de la cronologia i manera de la basconiyzació de l'actual País Basc. De tal forma que s'endevina un panorama lingüístic i ètnic en aquestes dates bastant heterogeni ([[basconització tardana]]). A l'actual "casa de l'alt" que conserva l'escut dels Zárate, és possible que existís la torre d'Agirre, on es reunia la confraria dels Cavallers ''Hijosdalgo'' de la Vall de Zuia. També va existir la torre de Lasarte, habitada pels Egiluz i després pels Urbina.

Bitoriano: diferència entre les revisions