Continu dialectal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregint errors lingüístics
m canviant enllaç a desambiguació per enllaç a l'article correcte
Línia 7:
== Llengües romàniques ==
 
La branca [[llengües italooccidentals|italooccidental]] de les [[llengües romàniques]], que compren el castellà, el [[romanx]], l'[[italià]], l'[[occità]], el [[català]], el [[francès]], l'[[aragonès]], l'[[asturlleonès|asturià]], el [[lleonès]], el [[gallec]], el [[portuguès]], així com d'altres llengües amb pocs parlants ([[llengua sarda|sard]], [[Judeocastellà]]), és presentada molt sovint com a continu dialectal, tot i que les llengües més grans tenen uns estàndards lingüístics i literaris propis des de fa molt de temps i normalment no es consideren [[dialecte]]s d'una llengua comuna. En aquests darrers segles, sobretot a partir del segle XX, els dialectes intermedis que existien entre les grans llengües romàniques han anat perdent parlants i en molts casos s'han extingit, ja que els seus parlants han canviat les seves varietats a les varietats dialectals més properes als estàndards nacionals més prestigiosos (llengües nacionals oficials), moltes vegades amb un clar posicionament polític per la preponderància de la llengua nacional. Aquests processos han arribat a posar en perill la supervivència de llengües sense estat amb una llarga trajectòria literària, com és el cas de l'[[occità]] a [[França]]. Aquest fenomen s'ha produït en major o menor mesura en tots els països de parla romànica occidental, moltes vegades amb un clar posicionament polític per la preponderància de la llengüa nacional.
 
== Continu dialectal índic ==