Vescomtat d'Orte: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
m Corregit: mes -> més conegut el d'[[Aspr
Línia 1:
El '''vescomtat d'Orte''' (en francès Orthe) fou una jurisdicció feudal de [[Gascunya]] que abraçava un territori similar a l'actual cantó de Peyrehorade, al sud de Dacs amb tretze parròquies: Orte ([[Orthevielle]]), Peyrehorade ([[Igaas]]), Lanne ([[Port-de-Lanne]]), [[Sant Esteve d'Orte]] (Saint-Étienne-d'Orthe), [[Belús]], [[Orist]], Sant Lon ([[Saint-Lon-les-Mines]]), [[Pey]], [[Siest]], [[Cagnotte]], [[Cazorditte]], [[Cauneille]] i [[Oeyregave]] (las dos darreres foren baronies vinculades a la casa vescomtal). Al vescomtat hi havia uns trenta castells, el mesmés conegut el d'[[Aspremont]] que va acabar donant nom a la família.
 
A la mort del duc Sanç IV de Gascunya el [[977]] les terres d'Oloron, Tursan, Dacs (Dax), Orte, i Gabardà amb títol vescomtal (vescomte de Gascunya) foren heretades pel seu fill Aner, que probablement ja les governava abans. Aner va morir no massa després, vers el 978 i va repartir els seus dominis entre els seus tres fills: Sanç, que va rebre el [[vescomtat de Tursan]]; Donat, que va rebre el [[vescomtat de Gabardà]]; i Llop que va rebre el [[vescomtat d'Oloron]]. Llop va morir vers el 985 i va repartir els seus dominis entre dos fills: Aner, que va rebre Oloron, i Arnau que va rebre Dacs (Dax) amb Orte. El seu fill Garcia Arnau conegut per Toquelis el va seguir en ambdós vescomtats i va morir abans del 1061 entrant llavors en un període incert. Sembla que la successió pogué anar a un fill anomenat Arnau II (que segurament va governar Dacs) i un altra anomenat Llop Garcia que primer fou vescomte a Orte però potser va heretar a sa germà i vers el [[1065]] va deixar repartir el vescomtat reunificat entre els dos fills: Ramon I que va rebre el [[vescomtat de Dacs]] (Dax) i Garcia que va rebre el d'Orte. La línia de Garcia va continuar amb el seu fill Llop (vers [[1067]]-[[1080]]), el fill d'aquest, Sanç (vers [[1080]]-[[1090]]) i el net (fill de Sanç) Guillem Sanç conegut per Malfara (vers [[1090]]-[[1115]]); el va seguir el seu germà Ramon I Sanç dit el Piadós que va morir el [[1146]]. El seu fill Arnau Ramon va governar fins passat el [[1150]], probablement fins al [[1156]]. El va succeir sa germà Guillem Ramon "Espasapesada", casat amb Baiona de [[Vescomtat de Lapurdi|Lapurdi]], mort vers el [[1173]], i va seguir el seu fill Llop II. A la seva mort el [[1212]] fou vescomte Ramon Arnau, que va participar en les lluites dels albigesos, fins a una data vers el [[1221]], i el va seguir el seu fill Arnau Ramon el croat que el [[1234]] va deixar el càrrec i es va fer monjo (va morir el [[1244]]) i el va succeir el seu oncle Ricard I (germà de Ramon Arnau) que era senyor d'Aspremont. Des llavors els vescomtes van esser coneguts com els Aspremont. Ricard va morir el [[1243]] i el va succeir el seu fill Llop Ramon però sota regència de la seva muller Na Aumus de [[Cognac]] ([[1244]] a [[1254]]). Ramon II fou el següent vescomte que va abandonar el càrrec al seu fill Ricard que el va ostentar fins al [[1295]] al mateix temps que la mort del pare. La dinastia va continuar regularment fins al segle XVIII. El [[1748]] va morir Antoni III i el va succeir la seva filla Llúcia Antonieta que, amb la revolució, el [[1789]], va emigrar a Espanya.