Halicarnàs: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: mes -> més bonics de l'antigui
m Corregit: mes -> més conegut fou [[Mauso
Línia 2:
'''Halicarnàs''' (llatí '''''Halicarnassus''''', grec '''''Halikarnassos''''') fou una antiga ciutat grega a la costa de l'[[Àsia Menor]] (a [[Cària]]) al golf Ceràmic ([[mar Egea]]). Fou una colònia de la ciutat de [[Trozen]] (a l'[[Argòlida]]) fundada vers el [[1000 aC]] i fou una de les ciutat que van constituir l' [[Hexàpolis dòrica]] (les altres foren [[Cnidos]], [[Kos]], [[Ialis]] (Ialysos), [[Lindos]] i [[Camir]] (Camiros). Era situada a l'istme de Zefírion (llati ''Zephyrium'') i inicialment es va dir Zefíria (''Zephyria''). La ciutat tenia almenys dues o tres fortaleses casi impossibles de conquerir, essent la principal Salmacis, a una roca a la part nord de la ciutat: un altre era Arconnesos, suposadament a una illa enfront del port (avui Orak Ada).
 
A causa d'un conflicte religiós (un esportista es va quedar amb el trofeu que havia guanyat en lloc de dedicar-lo al deu Apol·lo com era tradicional) i de les seves afinitats jòniques fou exclosa de la Lliga Dòrica vers el segle VII aC, lliga que va passar a anomenar-se [[Pentàpolis dòrica]]. Al segle VI aC fou sotmesa al [[regne de Lídia]] fins a la seva caiguda i va passar a [[Pèrsia]] el [[546 aC]]. A començaments del segle V aC, amb la revolta de Jònia, es va independitzar però es va haver de sotmetre altre cop a Pèrsia vers el [[494 aC]], si bé va conservar la seva autonomia interna i la seva prosperitat i força; en aquests anys depenia del sàtrapa de [[Sardes]] o Lídia. [[Ligdamis I]] o Lygdamis va assolir la tirania el [[494 aC]]; la seva vídua (o filla) [[Artemísia I de Cària|Àrtemis I]] la valenta va lluitar al costat de Xerxes a la [[batalla de Salamina]]; Ligdamis fou nomenat sàtrapa de Cària (satrapia de vegades independent i d'altres sub-satrapia de Lídia) i els seus descendents van governar tota Cària, amb una certa independència de Pèrsia fins que el [[386 aC]] els perses en van assolir un domini mes directe; el sàtrapa o sobirà mesmés conegut fou [[Mausol]], (que va traslladar la capital de [[Milàs]] a Halicarnàs), la dona i germana del qual, [[Àrtemis II de Cària]], li va erigir un [[mausoleu|monument funerari]] que ha donat nom a aquestes edificacions per la seva esplendidesa (conegut com a mausoleu d'Halicarnàs, fou considerat una de les set meravelles del món antic).
 
La dinastia grega de Cària, tot i que va imposar l'hel·lenisme i la llengua grega, va romandre fidel als perses. Quant [[Alexandre el gran]] i va arribar una reina, de nom [[Ada de Cària|Ada]], resistia a Alinda al partir favorable als perses que encapçalat per son germà [[Pixòdar]] l'havia deposat un parell d'anys després de la mort del seu marit [[Idreos]] (mort vers el 344 o [[343 aC]]) i que continuava al poder sota el sàtrapa [[Orontobates de Cària]], un noble persa gendre de Pixòdar. Ada va acollir a Alexandre i fins i tot el va voler adoptar com a fill. Els macedonis van derrotar Orontabates i després al seu successor [[Memnó de Rodes]], un grec al servei de Pèrsia i van restablir com a reina a Ada ([[333 aC]]), fins al [[326 aC]]. Halicarnàs fou assetjada i destruïda i els habitants es van refugiar a l'acròpoli de Salmacis que fou incendiada. La ciutat no es va recuperar d'aquesta destrucció tot i que va poder ser reconstruïda aviat. En endavant només fou esmentada en relació al mausoleu.