Domingo Moriones i Murillo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
m Corregit: mes -> més davant Tortosa |
||
Línia 23:
El maig de [[1872]], trobant-se al cap d'una divisió de l'exèrcit del [[Francisco Serrano Domínguez]], encapçala-la la famosa [[Desastre d'Oroquieta|acció d'Oroquieta]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Clemente |nom=José Carlos |cognom2=Polo |nom2=Juan Francisco |títol=La prensa humanitaria en la España contemporánea: (1870-1989) |url=http://books.google.es/books?id=NVCf_vZ6OckC&pg=PA42&dq=Desastre+d'Oroquieta&hl=ca&sa=X&ei=QbjkUIW_Fo26hAe47YDIBg&ved=0CDsQ6AEwAQ#v=onepage&q=Desastre%20d'Oroquieta&f=false |llengua=castellà |editorial=Editorial Fundamentos |data=2003 |pàgines=p.42 |isbn=8424509552}}</ref> derrotant als carlistes, al front dels quals si trobava el mateix [[Carles]], per aquest fet d’'armes fou ascendit a tinent general pel Govern d'[[Amadeu I d'Espanya|Amadeu I]], sent més tard, el [[1875]], premiat per [[Alfons XII]] amb el títol de marquès d'[[Oroquieta]]. Per Reial Decret del [[7 de gener]] de [[1873]] fou nomenat general en cap de l'exèrcit del Nord, cessant en aquest càrrec el [[13 de febrer]] del mateix anys, per haver-se proclamat la República, que anomenà al [[general Pavía]] per a substituir-lo, tornant a ésser anomenat per aquest mateix comandament, encara que amb caràcter interí, el [[13 de setembre]] del mateix any.
Es féu càrrec del comandament a [[Vitòria]], i amb un exèrcit que pujaria a uns 12.000 homes, travessà tot el país en què dominaven els insurrectes, presentant-se el 22 del mateix
A finals del gener i principis de febrer de [[1874]] prengué la vila de [[Laguardia]], i els dies 24 i 25 d'aquest últim mes dirigí les accions que tingueren lloc en la vall de [[Somorrostro]], i, malgrat d'haver fet present el Govern les poques forces amb que contava, es va veure obligat a entaular un fort combat contra forces superiors, ben atrinxerades a [[San Pedro Abanto]], i com que no aconseguí trencar la línia carlista, sol·licità el relleu, sent-li admesa la dimissió el [[17 de març]]. En aquestes va tenir a les seves ordres el militar català [[Estanislau Guiu i Martí|Guiu i Martí]].
| |||