Diferència entre revisions de la pàgina «Hermenegild»

m
Corregit: mes -> més el combat contra el
m (Corregit: de un -> d'un)
m (Corregit: mes -> més el combat contra el)
Els intents d'evitar la lluita per part de Leovigild van ser inútils (580). Van passar diversos mesos sense hostilitats enmig d'intents de pacte, que sols van servir per endarrerir l'expedició contra els vascons. El bisbe d'Agde, Fronimius, potser acusat de ser el responsable de tot, va rebre informacions que es planejava el seu assassinat (informacions probablement falses, difoses per espantar al Bisbe) i va abandonar la seva seu, passant a territori franc.
 
Els vascons, sabedors de la revolta, es va unir i van formar un exèrcit que va descendir en la primavera del [[581]] per la Vall de l'Ebre, i van devastar tota la Tarraconense amb excepció d'algunes ciutats emmurallades. El rei Leovigild va anar contra els vascons, i va fer una campanya lenta per donar temps a negociar amb el fill rebel. Acabada la campanya amb la construcció de la fortalesa de Victoriacum (581) ja no es podia demorar mesmés el combat contra el rebel i el 582 Leovigild va decidir per fi marxar contra ell. Mèrida va ser ocupada, així com les ciutats i fortaleses de Lusitània que eren lleials a Ermenegild. Després va marxar contra la Bètica, atacant Sevilla.
 
En aquesta situació va intervenir el reu sueu [[Miro]], pero no se sap per quin bàndol. Segons uns va marxar amb un exèrcit en ajuda del seu aliat Ermenegild. Segons altres Miro era vassall de Leovigild des el [[576]] i acudia com obligació cap al seu senyor. Tampoc no se'n coneix el resultat: segons uns els sueus van ser assetjats i Miro va haver de rendir-se i jurar fidelitat al rei visigot leovigoild. Segons altres Miro va arribar amb les seves tropes, va prendre part en les operacions i contribuí a prendre Sevilla.<ref>Joan de Biclar assegura que es va permetre Miro d'entrar a Sevilla, on va morir poc després (583), però Gregori de Tours afirma que es va retirar als seus dominis a Galícia on va morir aquest mateix any. Per a Isidor de Sevilla, en la seva ''Història dels sueus'', i per a Joan de Biclar, Miro va acudir en ajuda de Leovigild. Segons Gregori de Tours, ajudava Ermenegild</ref>
1.134.583

modificacions