Gandhara: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: mes -> més apreciat pels grec
m Corregit: mes -> més famoses las dels [[
Línia 25:
A la mort de Menandre el regne es va enfonsar i es va dividir en petits regnes (uns 40 almenys). Finalment des el [[110 aC]] els ''sacae'' ([[Sakes]]) van atacar Gandhara i la Vall de l'Indo i van ocupar alguns dels petits regnes abans del final del segle, i es van establir amb centre a [[Drangiana]] (després [[Sakestan]] d'eon [[Sistan]]).
 
Dos-cents anys després els parts van dominar els petits regnes indogrecs de Gandhara. Es coneix un cap part que vivia a Taxila (Gondofares) que suposadament es va fer cristià i va ser batejat per l'apòstol [[Tomàs apòstol|Tomàs]]. Els parts i els sakes es van enfrontar per la possessió dels regnes fins que van arribar els [[kuixans]]. Van tenir capital a [[Peshawar]] i van unificar la regió però les dades són incertes. Els kuixans eren budistes però respectaven les altres religions. Les primeres estàtues de Buda amb aparença grega però vestit com indis van ser construïdes a Gandhara, i a les regions veïnes (les mesmés famoses las dels [[Budes de Bamian]], a Bactriana, que van subsistir fins a la seva destrucció el [[2001]]). L'època budista es va acabar el 515 quan l'hun [[Mihirakula]], va assolar Udyana i Caixmir. El peregrins xinès Fa Hian que va visitar la regió vers 404, hi va trobar uns 500 monestirs budistes i el poble entregat a aquesta religió; al segle VII (vers 735) [[Hiuen Tsiang]] es lamentava<ref>{{Ref-llibre |cognom=Pratt |nom=James Bissett |títol=The Pilgrimage of Buddhism and a Buddhist Pilgrimage |url=http://books.google.es/books?id=cLXwU9e6D4sC&pg=PA112&dq=Hiuen+Tsiang+gandhara+budhism&hl=ca&sa=X&ei=twH-T7jkOIm2hAecjJDLBw&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=Hiuen%20Tsiang%20gandhara%20budhism&f=false |llengua=anglès |editorial=Asian Educational Services |data=1996 |pàgines=p.112 |isbn=8120611969 }}</ref> del declinar del budisme; poc més de cent anys després (757-764) U-K'ong encara va trobar 300 monestirs.
 
== Referències ==