Diferència entre revisions de la pàgina «Senyoria de Montpeller»

m
Corregit: mes -> més fills, que tractà d
m (Corregit: fins el(s) -> fins al(s))
m (Corregit: mes -> més fills, que tractà d)
[[Guillem V de Montpeller]] ([[1077]]-[[1121]]) va pledejar amb el bisbe de Melguelh i va cuidar perdre la senyoria, però va arribar a un acord ([[1090]]) que la hi va salvar, i a més va rebre la [[senyoria d'Omeladès]] ([[1093]]); el [[1114]] va participar en [[Croada pisano-catalana]] contra les balears musulmanes. Guillem V de Montpeller va deixar dos fills: [[Guillem VI de Montpeller]] i [[Guillem d'Omeladès]], casat amb [[Tiburga I d'Aureja]], comtessa hereva del [[comtat d'Aurenja]] i cap de la dinastia de comtes i prínceps d'Aurenja i barons d'Omeladès.
 
[[Guillem VI de Montpeller]], que posseïa molts castells a les terres de Montpeller que formaven una baronia amb capital a [[Frontinhan]], va mirar de fer que la vegueria de Montpeller, en mans d'una branca secundària de la dinastia (dita els Aimon), deixés de ser hereditària però es va haver de fer enrere davant de la revolta popular el [[1141]], fins al [[1143]] quan va recuperar la ciutat amb ajuda genovesa i catalana, va participar en la [[Croada contra al-Mariyya]] el [[1147]] i va morir el [[1162]]. El va succeir el seu fill [[Guillem VII de Montpeller]], mort deu anys després, que va comprar l'Omeladès i les seves dependències el [[1168]]. El següent senyor fou el seu fill [[Guillem VIII de Montpeller]], que fruit del seu primer matrimoni fou pare de [[Maria de Montpeller]]; però Guillem es va casar en segones noces (sense anul·lació del matrimoni anterior) amb [[Agnès de Manzanedo]] i va tenir mesmés fills, que tractà de legitimar. El [[1197]] Maria de Montpeller va renunciar a la successió i el [[1202]] el seu germà [[Guillem IX de Montpeller]] fou proclamat senyor; fou deposat però el [[1204]] per decisió del Papa, que el va declarar bastard. [[Maria de Montpeller]] va recuperar el seus drets i es va casar amb el rei [[Pere el Catòlic|Pere II d'Aragó «el Catòlic»]].
 
El [[1252]] el [[rei de França]] va declarar que Montpeller era feu francès. El [[1276]] [[Jaume I d'Aragó]], fill del rei [[Pere el Catòlic]], va donar en testament la senyoria i el regne de Mallorca al seu fill [[Jaume II de Mallorca]], a qui exigiren vassallatge tant el seu germà el rei [[Pere el Gran|Pere III d'Aragó «el Gran»]], com el rei de França. El [[1293]] el bisbe va cedir el seus drets feudals sobre Montpeller al rei de França, i el rei mallorquí va esdevenir feudatari immediat del rei francès. Finalment el [[1342]] el rei de Mallorca va retre homenatge per la senyoria al rei francès i quan fou desposseït del seu regne el [[1344]] només li va restar Montpeller. El [[13 d'abril]] de [[1349]] [[Jaume III de Mallorca]] va vendre la senyoria i baronia de Montpeller i la [[baronia d'Omeladès]] al rei de França. El rei [[Pere el Cerimoniós]] va renunciar als seus drets el [[1351]].
1.123.232

modificacions