'''Lanuvium''' (Λανούϊον) fou una antiga ciutat del [[Latium]] a un turó a la part sud de les muntanyes Albanes a uns 30 km de Roma, a la dreta de la [[via Àpia]] amb la que estava unida per un petit branc.
La llegenda explica que fou fundada per Diomedes però el mesmés probable és que, com d'altres ciutats, fou una colònia d'[[Alba Longa]]. És esmentada a la llista de ciutats de la [[Lliga Llatina]] de Dionís ([[496 aC]]) i és segur que fou una de les trenta ciutats de la lliga que va lluitar contra Roma. Després però fou aliada de Roma durant les guerres que es van lliurar contra els [[volscs]] i [[eques]] (la ciutat era rival natural d'[[Antium]], ciutat dels volscs). Però sobtadament el [[383 aC]] van canviar de política i junt amb altres ciutats llatines es va aliar amb els volscs. L'aliança fou derrotada a [[Satricum]], però van poder negociar la pau en termes prou favorables i la ciutat va romandre tranquil·la fins a la gran guerra llatina del [[340 aC]] en la que van tenir un paper important; inicialment van dubtar a entrar a la guerra però després les seves forces foren les principals en les darreres campanyes, especialment a la batalla de [[Pedum]] el [[339 aC]] i a la d'[[Astura]] el [[338 aC]]. Al final de la guerra la ciutat va obtenir la ciutadania romana sense dret de sufragi i sense ''ius magistratum'' (Livi 8.14 ; Festus) però mes tard van obtenir els drets complerts segons fa constar [[Ciceró]] tot i que no diu quan els adquiriren (Cic. pro Balb. 13).
Al segle II era un municipi ordinari i així va romandre. Tenia un celebrat temple dedicat a [[Juno]] Sospita el que probablement va impedir que caigués en decadència com altres ciutats llatines, ja que la deessa era venerada pels mateixos romans. Va patir les guerres civils entre [[Gai Mari]] i [[Sul·la]] i el primer la va ocupar junt amb ''Antium'' i [[Arícia]] poc abans d'entrar a Roma el [[87 aC]].
