Agesípolis I: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: mes -> més petites; els líders
m Corregit: mes -> més que per saquejar.<r
Línia 3:
Durant la seva minoria fou posat sota custodia de Aristodemos. En aquells moments, per la intervenció del sàtrapa persa de [[Sardes]], [[Titraustes]], s'havia format una lliga contra Esparta a la que van entrar [[Tebes (Grècia)|Tebes]], [[Atenes]], [[Corint]] i [[Argos (Argòlida)|Argos]]. Això havia fet necessari cridar al seu col·lega [[Agesilau II]] que era al Àsia i que va tornar el [[394 aC]]. Aquell mateix any Agesípolis, i de fet el seu tutor Aristodemos, van envair territori corinti i van guanyar la batalla de Nemea, un rierol al sud de Corint.
 
El [[390 aC]] Agesípolis va arribar a la majoria i li fou confiat el comandament de l'exèrcit que s'havia d'enviar a l'[[Argòlida]]. Va obtenir el consentiment dels deus del Olimp i del santuari de [[Delfos (ciutat)|Delfos]], i, rebutjant les reclamacions d'Argos sobre una treva religiosa, va assolar el país, però l'expedició no va aconseguir un establiment permanent i no va servir de res mesmés que per saquejar.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Grote |nom=George |títol=A history of Greece |url=http://books.google.cat/books?id=z0obAAAAYAAJ&pg=PA493&dq=Agesipolis+argos&hl=ca&ei=eP4yTs6WGo-o8AO654WhDg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q=Agesipolis%20argos&f=false |llengua=anglès |editorial=J. Murray |data=1852 |pàgines=v.9, p.493 |isbn= }}</ref>
 
El [[387 aC]] els espartans van encapçalar l'oposició a l'hegemonia de [[Mantinea]] a la lliga [[Arcàdia]], el que va portar a la guerra. El [[385 aC]] l'exèrcit espartà dirigit per Agesípolis (per renúncia del rei Agesilau II), va ocupar Mantinea; els espartans foren ajudats pels tebans i [[Epaminondes]] va estar lluitant junt amb la gent de Mantinea, i va estar a punt de morir. La ciutat fou ocupada després que el desviament del riu Ofis va provocar l'ensorrament de part de les muralles. Mantinea es va rendir i els seus habitants foren dispersats en quatre ciutats més petites; els líders democràtics es van haver d'exiliar.