Àfrica (província romana): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: mes -> més tard i les provínci
m Corregit: mes -> més tard, el 665, d
Línia 38:
El [[468]] l'emperador oriental Lleó va enviar una expedició sota comandament d'Heracli, que va fracassar. El [[476]] l'emperador Zenó va fer un tractat de pau amb el rei Geisèric, que es va mantenir fins al temps de [[Justinià I]], sota el qual Àfrica fou recuperada i els vàndals quasi be exterminats per [[Belisari]]. Arquelau fou nomenat prefecte pretorià d'Àfrica, província formada per set antigues províncies ([[Mauritània Sitifena]], [[Mauritània Cesariense]], Numídia, Zeugitana, Bizacena, Tripolitània i [[Sardenya]]). La Mauritània Cesariense va incorporar la [[Tingitana]] que abans pertanyia a la diòcesi d'Hispània. Les províncies foren governades per ''praesides'', menys Tripolitana, Bizacena i Zeugitana que foren governades per cònsols.
 
Va romandre en mans del bizantins sense disputa fins al [[647]], any en què el Prefecte Gregori fou derrotat pels àrabs a Sufetula al centre de la Bizacena. Els àrabs van tornar mesmés tard, el [[665]], dirigits per Akbah i van fundar [[Al-Kairwan]] però els grecs van conservar la costa i dominaven el mar, i els berbers van ajudar als bizantins, fins que els àrabs foren derrotats. El successor d'Akbah, Zuheir, després de bastants victòries, també fou derrotat pels bizantins. Finalment el [[692]], sota la direcció de Hassan, governador d’[[Egipte]], els àrabs van tornar a atacar i el [[698]] van conquerir Cartago. Els berbers van iniciar una ofensiva general i van expulsar als àrabs, però els grecs i romans preferien als àrabs que no pas als berbers (que tenien el seu nom de la paraula grega ''Barbaroi'') i quant els àrabs van tornar dirigits per [[Mussa ibn Nussayr]] el van rebre com a alliberador. Musa va atreure molts berbers al seu camp (705-709). Els àrabs van establir la província d'Ifriquiya, (versió àrab del nom "Àfrica"). Vegeu [[Ifríqiya]].
 
==Referències==