Regne d'Itàlia (edat mitjana): diferència entre les revisions

Al començament del període modern, el Regne d'Itàlia encara existia, però era una mera ombra. El seu territori s'havia limitat significativament - les conquestes de la [[República de Venècia]], que es considerava independent de l'Imperi, en la [[Terrafirma]] havia pres la majoria del nord-est d'Itàlia fora de la jurisdicció de l'imperi, mentre els papes reclamaven plena sobirania i independència en el [[Estats papals]] a Itàlia Central. No obstant això, l'Emperador [[Carles I d'Espanya|Carles V]], més per la seva herència d'Espanya i Nàpols que per la seva posició com emperador, podia establir la seva dominació sobre Itàlia en major mesura que qualsevol emperador des de Frederic II. Amb ajuda francesa, evitava un intent dels prínceps italians de reafirmar la seva independència en la [[Lliga de Cognac]], va saquejar [[Roma]] i portà al papa Medici [[Climent VII]] a la submissió, conquereix Florència on reinstal·la els Medici com [[Ducs de Florència]] (mesmés tard, Grans Ducs de Toscana), i, a l'extinció de la família [[Sforza]] a [[Milà]], reclama el territori com a feu imperial i instal·la el seu fill [[Felip II de Castella|Felip II]] com a nou Duc.