Obre el menú principal

Canvis

1 byte afegit ,  fa 5 anys
m
Corregit: mes -> més temps. Fou atacada
El [[841]] l'emir-governador de Maraix, Abu Said Muhàmmad ben Yusuf, va envair l'Àsia Menor, però fou derrotat i els grecs van ocupar Al-Hadath, Maraix i el districte de Malatya ([[Melitene]]) temporalment. El [[877]] Basili I va atacar Maraix, però no la va poder ocupar, tot i que si va saquejar les rodalies, igual que va fer a Al-Hadath.
 
Andrònic va envair el 292 de l'hègira ([[904]]-[[905]]) la regió, va derrotar les guarnicions de [[Tars (Turquia)|Tars]] i Massisa i va destruir Kurus. L'armeni Mleh (Malih) va ocupar Maraix el [[916]] i es van emportar 50.000 presoners de la ciutat i de Tars. El [[949]] Joan Kurkuas va ocupar Maraix durant la lluita contra [[Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan]] d'[[Alep]], que el [[952]] va derrotar el ''domesticos'', la va recuperar i va refer les fortificacions. El [[956]] el príncep hamdànida Abul Ashair fou fet presoner i els bizantins se'l van emportar; el seu sogre Abul Firas els va seguir fins a Maraix per intentar alliberar-lo sense èxit. L'agost del [[962]] Maraix fou ocupada per Nicèfor Focas, aquesta vegada durant mesmés temps. Fou atacada per Bandjutakin el [[992]] que hi va fer botí i alguns presoners però sense reconquerir-la.
 
L'armeni [[Filaretos]] (Filardus al-Rumi), uns 60 anys després es va crear un petit regne a la regió nord de Síria, al capdavant d'una banda de lladres i amb l'ajut bizantí; era nascut a Xirbaz un dels poblets del districte de Maraix.
1.121.585

modificacions