Concepció Badia i Millàs: diferència entre les revisions

Al llarg dels anys següents, torna a fer concerts arreu, sovint acompanyada per pianistes com Maria Teresa Balcells, Maria Canela, [[Pere Vallribera]] o la seva gran amiga [[Alícia de Larrocha]], que més endavant escriurà sobre ella: "''Els seus valors humans es reflecteixen en la seva interpretació de la música: honestedat, espontaneïtat i veritat, les qualitats que només es troben en els grans músics de la història''". És convidada a actuar als principals auditoris de Madrid en diverses ocasions, sobretot acompanyada per aquesta última, on les dues artistes delecten el públic més exigent i la crítica les aplaudeix amb entusiasme. El gran crític musical de l'època Fernández-Cid escriu: ''"Tothom tenia la impressió que assistia a la mostra mesmés veritable, més autèntica, d'allò que es pot obtenir amb l'obra d'un músic. Semblava que ens parlés el mateix Granados. (...) Conxita Badia sap fondre l'ordre, que és sinònim de maestria, amb el vol, que ho és de temperament. Crec que per a ella hauria d'encunyar-se, amb puresa i brillantor renovades, la qualificació, tantes vegades prodigada amb culpable liberalitat, d'artista. Conxita Badia posa l'ànima quan canta. La seva formació hi posa l'estil. El seu domini, la claredat. En les seves llavors no es perd ni un matís ni s'apaga una frase. Els seus recitals constitueixen una lliçó exemplar". Antonio de las Heras: "Conxita Badia és més i millor que la perfecció: és la veritat". I Enrique Franco: "Senyor, Senyor, i quina benedicció escoltar Conxita Badia! No m'estranya que gairebé tots els cantants de Madrid hagin assistit a les seves actuacions i l'hagin aplaudit, incansables. He vist plorar Carmen Pérez Durias després de la primera intervenció de la Badia en el cicle Granados. Així, plorar!"''.<ref name="ALAVEDRA"/>