Diferència entre revisions de la pàgina «Kanat Àvar»

m
Corregit: mes -> més). El 1854 Ghazi
m (Corregit: al imam -> a l'imam)
m (Corregit: mes -> més). El 1854 Ghazi)
El [[1846]] els russos van iniciar la construcció de fortaleses per aïllar [[Avaristan]] de Txetxènia i el [[1849]] van poder sotmetre les planes txetxenes i els txetxens de les muntanyes no tenien recursos. L'atac rus a l'Avaristan del [[1849]] no fou decisiu i va causar pèrdues als dos costats i quan els russos es van retirar Xamil va atacar les fortaleses i va estar a punt de conquerir-les però la resistència a Akhti va capgirar la situació i els russos es van poder reagrupar i rebutjar l'atac. Shamil va atacar Txetxènia i fou derrotat ([[11 de març]] de [[1851]]) pel coronel Baryatinski.
 
En endavant fou una guerra de guerrilles; el seu delegat Hadjdji Murat fou enviat al [[Kaytab]] i [[Tabarsaran]] per provocar un aixecament però no se'n va sortir. Shamil, desconfiat, el va fer condemnar a mort i Murat es va passar als russos però va morir quan provava de fugir el [[1852]]. El 1852 i [[1853]] la lluita fou a Txetxènia sense massa fortuna per Xamil, però després, la guerra dels russos contra els otomans va donar un respir a l'imam, i es va instal·lar a [[Vedeno]] a la muntanya txetxena. Xamil va oferir col·laboració al sultà otomà, que el va considerar el seu vassall (cosa que Xamil no volia però no podia fer res mesmés). El [[1854]] Ghazi Muhammad, fill de Shamil, va aconseguir victòries a Alazan i Tsinandali, i va fer presoneres a dos netes del darrer rei de Kartli i Kakhètia, [[Georgi XII de Geòrgia|Jordi XII]], de noms Tchatchvadze i Orbeliani, a les que va bescanviar pel seu germà gran Djalal al-Din, que havia estat fet presoner a Akhulgoh el [[1839]] i mantiingut com hostatge. Aquest acte no va agradar als otomans ni als europeus.
 
El [[1857]] els russos van tornar al Caucas sota comandament del virrei príncep Baryatinski, i van iniciar la conquesta sistemàtica de fortaleses a Txetxènia, les darreres Darghiyya i Vedeno. Shamil va fugir a les muntanyes; rodejat pels russos a la muntanya Ghunib, el [[25 d'agost]] de [[1859]], es va rendir el [[6 de setembre]] de [[1859]]. Fou tractat generosament, i llavors, fascinat pels progressos europeus, va escriure als seus partidaris que aturessin la lluita (va morir en el peregrinatge a [[la Meca]], quan era a [[Medina]], el març de [[1871]]).
1.158.645

modificacions