Aranger: diferència entre les revisions

6 bytes afegits ,  fa 8 anys
→‎Ús: petites corrections ortogràfiques
m (Paràmetre innecessari)
(→‎Ús: petites corrections ortogràfiques)
El fruit de l'aranja es consumeix sobretot fresc. Va cobrar popularitat a partir del segle XIX, quan els productors d'Amèrica Central i Florida van començar a exportar la seva producció als Estats Units. S'aprecia pel seu baix valor calòric i gran contingut de [[vitamina C]]; sol consumir-se en el desdejuni, sol o lleugerament edulcorat amb mel, sucre. De vegades es prepara fornejat lleugerament com aperitiu, o es combina amb altres fruites i vegetals en l'amanida.
 
En els països anglosaxons la preparació en [[almibaralmívar]] no és infreqüentfreqüent, així com l'elaboració de melmelades. El suc s'utilitza fresc o deshidratat com a beguda refrescant; el vinagre obtingut del mateix és excel·lent, encara que car. La pell de l'aranja és rica en [[pectina]], pel que s'empra en l'elaboració de conserves d'altres fruites.
 
L'oli essencial obtingut de la pell és ric en llimoneno (fins a un 90%); obtingut per premsapremsatge o destil·lació, i una vegada reduït el seu alt contingut en monoterpens, s'utilitza com a saborizant per a begudes gasoses. El seu ingredient principal és la [[nookatona]], i conté a més composts d'oxigen i sesquiterpens. De la part blanca interior se'n pot extreure's [[naringina]], un tònic amarg utilitzat en alimentació.
 
==Referències==
Usuari anònim