Diferència entre revisions de la pàgina «Kangxi»

137 bytes afegits ,  fa 6 anys
cap resum d'edició
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
{{MT|data=juny de 2013}}
{{Polític
| a <!-- Per a mostrar la plantilla en femení, si no és el cas esborreu-la -->
| nom = Kangxi
| data de naixement = {{Data naixement|1654|5|4}}
| data de defunció = {{Data defunció i edat|1722|12|20|1654|5|4}}
| lloc de defunció = [[Pequín]]
| nationalitynationalitat = xinès
| image = Portrait of the Kangxi Emperor in Court Dress.jpg
| caption = L'emperador Kangxi
}}
[[Fitxer:《孝恭仁皇后朝服像》局部.jpg|250px|thumbnail|L'emperadriu Xiaogongren]]
L'Emperador '''Kangxi''' (en xinès: 康熙帝; [[pinyin]]: ''Kāngxī Dì''; nom del Temple : ''Shengzu ''; Manxúen manxú: ''Elhe taifin hūwangdi''; Mongoliàen mongol: ''Enkh Amgalan Khaan)'' i, després de la seva mort, conegut amb el nom pòstum d' emperador Shengzu Ren (圣祖仁皇帝)). Va néixer el 4 de maig de 1654 a Pequín i va morir el 20 de desembre de 1722). Fou un dels emperadors més poderosos de la Xina ( el tercer de la dinastia Qing i el qui va regnar més temps (més de 60 anys, del 1661 al 1722). D'origen [[manxú]], fou un mecenes de l'art i la cultura xinesa. No obstant això, l'obligació delde dur el pentinat manxú i la seva manera de vestir, aliens alsa xinesosla cultura xinesa, va causar conflictes. El seu successor fou [[Yongzheng]], fill de Kangxi i [[Xiaogongren]],<ref>''Biographical Dictionary of Chinese Women. The Qin Period (1644-1911)'', editat per Lily Hsiao Hung Lee, A. D. Stefanowska, Sue Wiles, Clara Wing-Chung Ho East Gate Book. NewNova York., 1998 , pàgs. 349-350.</ref> una de les quatre esposes emperadrius que va tenir ).
 
== Pujada al tron ==
El seu pare era l'emperador [[Shunzhi]]i la seva mare l'emperadriu [[Xiaokangzhang]] . Quan Shunzhi va morir de verola, Kangxi va iniciar el seu regnat, quanperò només tenia 7 anys i les tasques de govern van estarquedar a càrrec de quatre regents, tenint la seva àvia, la Gran Emperadriu Xiaozhuang, un paper destacat. Durant el seu primer any el [[Príncep de Gui]], el darrer pretendent al tron Ming, fou executat.
 
== Consolidació del seu poder ==
Ja adolescent, s'enfrontà a les ambicions del regent [[Oboi]], fetcosa que li facilità el camí vers el poder absolut. Mentre al nord els militars manxús controlaven el país, cap al sud, muntanyenc i d'un clima diferent, va saber guanyar-se la col·laboraciócol•laboració de part de la noblesa militarsmilitar d'etniaètnia xinesa, encarregant-losi deels encarregà l'administració local i la recaptació d'impostos.
 
== Expansió territorial ==
A canvi de d'assegurar el control d'aquests territoris, Kangxi va permetre certa autonomia en el govern, cosa que va permetre l'increment del poder d'aquestaquesta èlitelit, que va originar una sublevació ([[La Guerra dels Tres Feus]]) que comptacomptà amb un suport popular. Un cop vençuda, Kangxi va dirigir els seus esforços cap a l'illa de Taiwan ([[Formosa]]), on es refugiaven els darrers partidaris dels Ming. Quan incorporà aquesta illa a l'imperi, les seves preocupacions foren els territoris del nord, on volia evitar una aliança entre els russos i els mongols.
 
El Tractat de [[Nerchinsk ]] entre la Rússia zaristatsarista i els Qing va establir les fronteres definitives a canvi d'algunes concessions comercials alspels russos, i aquestsque es quedarien al nord de ldel riu [[Amur]],. Aquest acord va permetre-li de combatre els mongoles orientals. EnEl 1696, al nord del Desert del Gobi, les forces manxús derrotavenderrotaren l'exèrcit mongol comandat per [[Galdan]] i d'aquesta manera contralavencontrolaren les rutes comercials de MongoliaMongòlia Exterior.
 
Al Tibet un conflicte va sorgir arran la successió del [[Dalai Lama]]. Quan les es tropes imperials van ocupar Lhasa el 1720, un nou Dalai Lama, ben vist per Pequín, fou escollit. Al final del seu regnat, una altra rebelió esclatà a Taiwan, però novament va ser vençuda.
 
== La cultura durant el regnat de Kangxi ==
Al final del seu regnat una altra rebelió esclatà a Taiwan però novament va ser vençuda.
Subvencionades per l'estat, es van produir 57 grans publicacions oficials. Una de les iniciatives culturals del regnat de Kangxi va ser la publicació de la “Història''Història oficial de la dinastia Ming”Ming'' (Ming shi). Una altra va consistir en la compilació enciclopèdica il·lustradail•lustrada “Gujin''Gujin tushu jicheng,''. També és del seu regnat la recopilació de poetes de la dinastia Tang., Laanomenada “Quantangshi”''Quantangshi'' que reuneix més de 48.900 poesies i 2,.200 poetes. IFinalment, també es van publicar dos diccionaris,: un, el ''Peiwen yunfu'', d'expressions de doados otreso tres caràcters classificats el “Peiwen yunfu”, i el famós diccionari de caràcters “Kanxi''Kanxi zidian”zidian'', que fou una eina molt útil per als sinòlegs europeus. El mecenatge cultural no va ser obra només de l'estat, ja que rics mercaders també hi van participar (Font: <ref>Gernet, pagspàgs. 445-447).</ref>.
 
== La cultura durant el regnat Kangxi ==
Subvencionades per l'estat es van produir 57 grans publicacions oficials. Una de les iniciatives culturals del regnat Kangxi va ser la publicació de la “Història oficial de la dinastia Ming” (Ming shi). Una altra va consistir en la compilació enciclopèdica il·lustrada “Gujin tushu jicheng, També és del seu regnat la recopilació de poetes Tang. La “Quantangshi” que reuneix més de 48.900 poesies i 2,200 poetes. I dos diccionaris, un d'expressions de doa otres caràcters classificats el “Peiwen yunfu” i el famós diccionari de caràcters “Kanxi zidian” que fou una eina molt útil per als sinòlegs europeus. El mecenatge cultural no va ser obra només de l'estat ja que rics mercaders també hi van participar (Font: Gernet, pags. 445-447).
 
== El cristianisme a Xina ==
L'emperador Kangxi , contemporani del rei francès [[Lluís XIV]], va permetre obrir Xina a la influència budista i cristiana. Els jesuïtes van tenir un gran protagonisme en els afers exteriors d'aquest país. Aquests religiosos, van fer conèixer als xinesos els darrers avençosprogressos en matemàtiques i astronomia occidentals (continuant la tasca de [[Matteo Ricci]] en matèria d'intercanvis culturals durant l'anterior dinastia Ming),i consideraven que Kangxi era un emperador tolerant.
 
Els catòlics no van ser els únics que van poder establir una missió a Pequín; el 1715 els ortodoxos russos van convertir la seva en una ambaixada de facto, gran privilegi que altres països no el van poder gaudir durant molt de temps (Font: <ref>Henry Kissinger, pàg. 55)</ref>.
 
Malgrat tot, en els darrers any de Kangxi el catolicisme va haver de suportar un duríssim control per part de les autoritats imperials que va significar un punt d'inflexió: el catolicsme seria prohibit a Xina (Font:”Perspectives<ref>’’Perspectives on the Prohibition of Catholicism in the Early-Qing Period”Period’’, )David P. Willard.</ref>.
 
== L'economia en el temps de Kangxi ==
En els seus inicis, el canvi de dinastia va significar un perjudici per l'economia de la Xina després de tants conflictes bèlics. Kangxi va adoptar una sèrie de mesures per aconseguir el màxim benestar per a la població del país. Va estimular la reconversió de terrenys en terres aptes per a l'agricultura. També va rehabilitar obres d'ingenyeria hidràulica en els rius Groc, Huai i de diversos canals, i va realitzar millores en les carreteres. Va millorar la burocràcia establint visites al sud del Gran Canal i amb les visites d'enspeccióinspecció al sud (nanxum). El sistema fiscal va ser reformat i fins i tot va haver-hi una reducció d'impostos sobre la terra. Totes aquestes mesures van significar un desenvolupament de l'agricultura i una recuperació de l'economia anteriorment tan malmesa. Els anys de Kangxi i Qianlong estan considerats com anys de prosperitat.
 
== Referències ==
 
== Bibliografia ==
* Journal of Renmin University of China 2003, Vol. Issue (6) :125-131.
* "''El mundo chino"'' de Jacques Gernet. Editorial Crítica .
* "''China"'' de Henry Kissinger. Editorial Debate. Barcelona.
 
== Enllaços externs ==
5

modificacions