|
'''Martín Chirino López''' ([[Las Palmas de Gran Canaria]], 1 de març de 1925).
Escultor espanyol. i laLa seva obra s'inclou en el camp de l'abstracció i té com a ''[[leitmotiv]]'' característic de les seves escultures l'ús de l'espiral. Fou membre del grup [[El Paso (col·lectiu)]]. És director del [[Centro Atlántico de Arte Moderno]] (''CAAM'').<ref>{{GEC|0017604}}</ref>
== Biografia ==
Va néixer a una família de classe mitja. Durant la seva infància va viure a la platja de las Canteras, a Las Palmas de Gran Canaria, on sorgiren un grup d'intel·lectuals canaris durant la segona meitat del segle XX, entre els quals destacaven '''Martín Chirino''', [[Manolo Miralles]] i [[Manuel Padorno]].
En 1944 començà els seus estudis a l'Acadèmia de l'escultor [[Manuel Ramos]]. El 1948 viatjà a Madrid i allà es matriculà als estudis de Filologia Anglesa, però aviat va abandonar la facultat per entrar a l'[[Acadèmia de Belles Arts de San Fernando]]. El 1952 finalitza aquests estudis i empren viatges a París, Londres, i Itàlia, entre d'altres, que li permeten tenir un contacte directadirecte amb l'escultura clàssica i amb l'escultura moderna d'artistes com [[Julio González]], [[Henry Moore]], [[Brancusi]], etc.
El 1953 acaba la seva etapa de formació i torna al seu poble natal per obrir el seu primer taller escultòric. Amb el seu amic Manolo Millares estaran treballant i estudiant amb l'obra de les avantguardes. En aquest període ja es veuen les característiques de l'abstracció de Chirino. El 1955 Martín viatgeviatja i s'instal·la a Madrid amb els seus amics [[Manolo Millares]], [[Elvireta Escobio]], [[Manuel Padorno]] i [[Alejandro Reino]]. Durant aquest període Martín Chirino treballarà com a professor d'anglès i més tard com a professor de dibuix en el col·legi de Nuestra Señora Santa María de Madrid.
El febrer de 1957 es fundarà el grup [[El pasoPaso (col·lectiu)|El pasoPaso]], un grup que va representar els grups més importants de la vanguàrdial'avantguarda espanyola de posguerrapostguerra. AlEl 1958 Martín Chirino ja formarà part del grup., Enen el grupqual hi podem trobar també [[Antonio Saura]], [[Manolo Millares]], [[Manuel Rivera]], [[Rafael Canogar]], [[Luis Feito]], [[Manuel Viola]], [[Antonio Suárez]], [[Pablo Serrano]], [[Juana Francés]] i els crítics [[José Ayllón]] i [[Manuel Conde]]. El grup es dissoldrà en el maig de 1960.
Fins araaquell moment Chirino havia participat en exposicions col·lectives i esés en el 1958 que fa la seva primera exposició individual, titulada ''Los Hierros de Chirino'', en l'Ateneu de Madrid. Després seguirà fent exposicions col·lectives i individuals.
Durant el 1961, per motius de salud, deixarà de fer escultura. Però ja al 1962 fa una exposició individual a la [[Galeria Grace Borgenich]] de Nova York.
En 1976 participà en la redacció del ''Manifiesto del Hierro'', un documentodocument que mostra l'el seu enorme interès per l'art africà. A partir d'aquest moment podrem veure les escultures enigmàtiques que recorden a les màscares africanes.<ref>{{ref-web|url=http://www.martinchirino.com/es/biografia.php?n=37|consulta=2 desembre 2013|títol=Martín Chirino official web site}}</ref>
Durant tots aquestsels anys següents presentarà obres noves a les exposicions que farà arreu del món.
La seva obra esés present a la majoria d'exposicions internacionals de ld'escultura de la segona meitat del segle XX.
== Referències ==
| 