Eduardo Chillida Juantegui: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 31:
Vora el 1951, amb el seu treball en la farga, s'inicia en el treball del ferro. Emprèn en aquest moment un cicle d'escultures no imitatives i va en augment la seva preocupació per la introducció d'espais oberts. Fuig de la imitació de la natura i va a la recerca de la creació i invenció. Cadascuna de les seves obres planteja un problema espacial que tracta de resoldre amb l'ajuda del material, segons les seves característiques o propietats. ''Ilarriak'' (1951) és la seva primera escultura abstracta. Significa «pedres funeràries» i està inspirada en les esteles funeràries i en les eines del poble basc. S'aprecia la relació entre la massa massissa del monòlit i l'espai que assenyala. Centrat en l'ús del ferro, va executar de vegades unes obres d'aspecte massís i altres més aeris. Sempre intentant captar l'espai a base de ritmes geomètrics que ho estructuraven arquitectònicament. Alguns exemples són ''Pinta del vent'', ''Música de les esferes'', ''Oyarak'' (''Eco'') i ''Espais sonors''. A ''Pinta del vent'', la naturalesa intervé com un element més, sense forçar-la. Recorre al vent i a l'aigua, intentant que tots formin part de l'escultura. Per a les portes d'Aranzazu recull ferralles i deixalles industrials que puguin servir-lo. No pretén fer unes portes on es col·loquin escultures, sinó que elles mateixes siguin les escultures.
El 1957 obre una nova etapa d'experimentació. Fins llavors en el seu llenguatge predominaven les línies horitzontals, verticals i corbes i ara adoptarà ritmes lineals més moguts i inquiets, de difícil comprensió, per exemple ''Ferros de tremolor'' o ''Ikaraundi'' (''Gran tremolor'') , on el material ferri s'estén en l'espai sense voler capturar-lo. També elabora ''Rumor de límits'', ''Modulació de l'espai'', la sèrie d'assajos ''Enclusa de somnis'', o la sèrie ''Abesti Goroa'' (''Cap dalt''). Són variades composicions que assentades en rudes blocs de granit o fusta, semblen estendre els seus ritmes a l'espai amb gran lleugeresa, malgrat el material, que no ho oculta. En un primer moment, el ferro va ser el material preferit per a la recerca espacial, però posteriorment va introduir altres materials com la fusta, el formigó, l'acer, la pedra o l'[[Alabastre (ceràmica)|alabastre]]. En la sèrie ''Al voltant del buit'' empra l'[[acer]], el mateix material que en ''Gnomon'', ''Iru Burni'' o ''Elogi de l'arquitectura''. Eduardo Chillida optarà per uns materials o altres d'acord a les seves possibilitats estructurals. Triarà l'alabastre, la qualitat del qual posa en relleu amb l'ajuda de la llum, per fer referències a l'[[arquitectura]]. La sèrie ''Elogi a la llum'' està composta per tretze assaigs de volums ortogonals, les parets dels quals estan travessades per corredors breus i estrets que, rectes i corbs, juguen amb la llum i l'ombra.
Des de la dècada de 1980, s'especialitza en la instal·lació de peces de grans dimensions en espais urbans o en la naturalesa, que contraposen la massa i l'espai. La sèrie ''Lloc de trobades'' està composta per enormes peces que apareixen suspeses en l'aire penjant de cables d'acer.
| |||