Dinastia marínida: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
m Corregit: altra cop -> altra vegada
Línia 9:
Així doncs la creixent amenaça nassarí-benimerí va rellançar la guerra de ''reconquesta'' entre [[1327]] i [[1344]]. Cap a [[1330]], Granada es va decantar per altra aliança amb el [[sultà]] benimerí Abul-Hasan ([[1331]]-[[1351]]), disposat a una guerra oberta contra els cristians. D'aquesta manera, els benimerins van arribar a recuperar els ports de [[Tarifa]], [[Algesires]], [[Gibraltar]] ([[1333]]) i [[Rota (població)|Rota]]. [[Alfons XI de Castella]] va enfortir Castella durant les treves i en [[1339]], va ajuntar les seues tropes amb les de [[Pere el Cerimoniós|Pere IV]] d'Aragó i [[Alfons IV de Portugal]]. En agost de [[1340]], un gran exèrcit benimerí va desembarcar en les costes ibèriques i va assetjar Tarifa (ara en poder dels castellans). L'enfrontament definitiu va tenir lloc en la [[batalla del riu Salado]] ([[30 d'octubre]] de [[1340]]),<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ferrer i Mallol |nom=Maria Teresa |títol=La frontera amb l'Islam en el segle XIV cristians i sarraïns al país Valencia |url=http://books.google.es/books?id=3WAZdG6_130C&pg=PA148&dq=batalla+del+Salado+30+OCTUBRE+1340&hl=ca&sa=X&ei=xWZIUuGiIaeX7QaJ4ICoBg&ved=0CDwQ6AEwAQ#v=onepage&q=batalla%20del%20Salado%2030%20OCTUBRE%201340&f=false |llengua= |editorial=Editorial CSIC |data=1988 |pàgines=148 |isbn=8400068149}}</ref> on les tropes castellanes i els seus aliats, derrotaren a l'exèrcit nassarí-benimerí d'[[Abu l-Hasan Ali]] i el nassarí [[Yússuf I]] ([[1333]]-[[1354]]), els quals tenien un exèrcit molt més nombrós, però pitjor armat i d'inferior tàctica. A costa de la moral recuperada, Alfons XI va conquerir [[Alcalá la Real]] ([[1341]]), va derrotar els nassarís en la [[batalla del riu Palmones]] el [[1343]]<ref>Antonio Torremocha Silva, ''[http://books.google.cat/books?id=4HjwCyXHkkoC&pg=PA319&dq=algeciras+1344&hl=ca&ei=B5dMTM3cE4OQjAeq26nYDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=algeciras%201344&f=false El fenómeno urbano portuario en el estrecho medieval]'', a ''La ciudad en al-andalus y el Magreb'' {{es}} </ref> i després de dos anys de setge va [[Setge d'Algesires|prendre Algesires]] el març de [[1344]]. En [[1349]] va intentar conquerir en Gibraltar, però va morir de [[pesta]] durant el setge (març de [[1350]]). Amb les seues victories, Alfons XI va destruir l'últim suport nord-africà d'[[al-Àndalus]]. Des de mitjans del [[segle XIV]], Granada va quedar aïllada del [[Magrib]]. L'imperi benimeri va anar desintegrant-se lentament a la mort d'Abul-Hasan, encara que van romandre a la península fins al [[1374]].
 
La primera ocupació marínida del territori dels [[Abdalwadites]] es va fer el [[1337]] i va durar uns deu anys. Altra copvegada fou conquerida el [[1352]] fins que el [[1359]] [[Abu-Hammu II]], amb suport [[hàfsida]], els va expulsar, però el seu fill [[Abu-Taixufín II]] va ocupar el poder amb ajut marínida i s'hi va mantenir poc més que com a vassall, per després donar suport a altres emirs que van arribar al poder no sempre legítimament.
 
==Llista de sobirans==