Diferència entre revisions de la pàgina «Maraix»

15 bytes afegits ,  fa 6 anys
m
Corregit: altra cop -> altra vegada
m (Corregit: mes -> més temps. Fou atacada)
m (Corregit: altra cop -> altra vegada)
En el passat era una ciutat de [[Cilícia]], al [[Taure]]. El seu nom inicial fou '''Markasi''' i fou capital del regne siri de [[Gurgum]].
 
La ciutat apareix esmentada altra copvegada en temps del Imperi romà quant es deia Γερμανίκεια (''Germanikeia'' en [[grec]]) ''Germanicia'' en [[llatí]]) segons sembla en honor a [[Cal·lígula]]. D'acord amb un article del diari [[Cumhuriyet]], aparegut el 20 de desembre del 2010, s'haurien desenterrat les primeres ruïnes de Germanicia en el barri de Dulkadiroğulları d'aquesta ciutat.<ref>{{Citar publicació |cognom= |nom= |enllaçautor= |coautors= |article= |url= http://en.cumhuriyet.com/|format= |llengua= |consulta= 20-12-2010|publicació= [[Cumhuriyet]] |editorial= |lloc= |volum= |exemplar= |data= 20-12-2010 |pàgines= p.20|issn= |citació= |ref= }}</ref>
 
Fou la vila d'origen de [[Lleó III de Bizanci|Lleó III]] conegut com l'Isauri, per una confusió entre [[Germanicia]] a [[Cilícia]] i [[Germanicòpolis]] a [[Isàuria]].
El [[638]] el califa va enviar des [[Menbidj]] a Khalid ben al-Walid contra la ciutat i la guarnició grega es va rendir a canvi de poder sortir lliurement, però les seves defenses van ser destruïdes. El [[650]] fou lloc de concentració per a la ''sayfa'' de Sufyan ben Awf al-Ghamidi. El califa [[Muawiya I]] la va fer reconstruir amb el nom de Maraix però després de la mort de [[Yazid I]] els bizantins la van atacar diverses vegades i va quedar despoblada.
 
[[Muhammad ibn Marwan]] va trencar el 74 de l'[[hègira]] ([[693]]/[[694]]) la treva que havia pactat Abd al-Malik i el [[694]] Maraix fou atacada pels bizantins. Abbas, fill de Al-Walid la va restaurar i la va repoblar. En temps de [[Marwan II]] fou assetjada pels bizantins que la van ocupar el [[746]] i fou destruïda, però l'any següent Marwan la va recuperar i la va restaurar i el castell central es va dir des de llavors al-Marwani. El [[754]] els grecs la van saquejar altra copvegada. [[Al-Mansur (abbàssida)|Al-Mansur]] la va fer reconstruir a Salih ben Ali vers el [[760]], i s'hi va establir una guarnició.
 
El [[769]] els habitants de la regió (els ''Amk'' de Maraix) foren deportats a [[Ramla]] acusats de afavorir els bizantins. El [[778]] fou assetjada per un exèrcit grec dirigit per Miquel Lacanodrakon, i fou defensada per Isa ben Ali, besoncle del califa al-Mahdi; Miquel va destruir la propera ciutat de Al-Hadath i va devastar la zona fronterera però no va poder ocupar Maraix. El [[799]] Harun al-Raixid va fer construir la ciutat de Al-Haruniyya prop de Maraix.
El [[27 de novembre]] del [[1114]] la ciutat fou devastada per un terratrèmol, i poc després el rei [[Balduí I de Jerusalem]] va crear un feu que abraçava Maraix , [[Kaysum]] i Raban i el va donar a un monjo de nom Godfroi, el qual va morir el [[1124]] mentre participava en el setge de [[Menbidj]] junt amb Joscelí de Courtenay ara comte d'Edessa. El feu va tenir altres posseïdors. El [[1136]] o [[1137]] el [[danishmendita]] Muhammad ben Amir Ghazi va devastar la regió de Maraix i la de Kaysum. El [[1138]] va arribar a les rodalies de Maraix (i les va saquejar) el sultà [[seljúcida]] Masud, i el [[1141]] va fer el mateix l'emir de Malatya, Malik Muhammad. També va saquejar la regió [[Kilidj Arslan II]] el [[1147]], moment en què el feudatari era Renaud, gendre de Joscelí d'Edessa, que va morir en combat el [[1149]] a Inib. L'[[11 de setembre]] de [[1149]] Kilidj Arslan i el seu pare Masud van sortir en expedició des d'[[Elbistan]] cap a Maraix, que fou assetjada. La guarnició va capitular a canvi de poder sortir i anar-se'n sans i estalvis, però després el sultà va enviar un cos de turcs en persecució dels soldats, i foren eliminats.
 
El 546 de l'hègira ([[1151]]-[[1152]]) l'[[aiubita]] [[Nur al-Din]] d'[[Alep]] que havia capturat a Joscelí d'Edessa, es va apoderar de Maraix i de bona part del comtat (incloses Tell Bashir, [[Aintab]]. [[Duluk]], Kurus, etc.). La regió fou llavors dividida: el sultà Masud va rebre Maraix, Barzaman, Raban, Kaysum i Bahasna; l'[[ortúkida]] Kara Arslan de [[Hisn Ziyad]] va rebre Babula, Gargar, Kyakhta i Hisn Mansur; i Nur al-Din va conservar la resta. El [[1155]] Kilidj Arslan, al que el seu pare Masud havia cedit la senyoria de Maraix, va atacar un poble armeni, i els armenis, sota el comandament d'Esteve, germà del príncep Thoros, van atacar Maraix i la van incendiar ([[1156]]) i se'n van emportar la població aprofitant l'absència del sultà i de les tropes. Entre els presoners hi havia el bisbe de Maraix, Denys bar Salibi. El 1165 Thoros de l'[[Regne d'Armènia Menor|Armènia Menor]] va atacar altra copvegada Maraix i la va ocupar temporalment i Nur al-Din la va arrabassar llavors a Kilidj Arslan mentre el seljúcida estava en campanya contra el danishmèndida Dhul Nun ([[14 de juny]] de [[1173]]), conquesta a la que va seguir Bahasna; sembla que les va donar al seu aliat [[Mleh]] de l'Armènia Menor. El senyor de Maraix (no es segur que fos Mleh) va atacar el districte de Raban, i [[al-Malik al-Zahir]] va aixecar un exèrcit contra ell vers [[1195]] o [[1196]] però el senyor de Maraix va implorar pietat i va reconèixer la sobirania aiubita. D'altra banda el [[1185]] l'armeni Rupen III va fer presoner [[Bohemond III d'Antioquia]] i el va obligar a cedir la regió de Djayhan a Kastun (dins el districte de Maraix).
 
[[Kaykhusraw I|Giyath al-Din Kaykhusraw I]] fill de Kilidj Arslan II va ocupar Maraix el [[1208]] en el curs d'una campanya contra Armènia Menor i en va nomenar governador a Husam al-Din Hasan, al que va succeir el seu fill Ibrahim ben Hasan, i a aquest el seu fill Nusrat al-Din. Després va seguir el seu fill Muzaffar al-Din, amb un regnat bastant llarg, seguit pel del seu germà Imad al-Din que, mancat del suport de Izz al-Din [[Kaykaus I]] sultà de [[soldanat seljúcida de Rüm|Rum]] i del sultà d'Egipte, va evacuar Maraix el [[1258]] i fou ocupada pels [[Regne d'Armènia Menor|armenis]]. Els mongols van aparèixer per Maraix i se'n van apoderar vers el [[1260]].
 
El [[1271]] [[Bàybars I]] va enviar des d'Alep una força militar dirigida par Baybars al-Waziri i Isa ben Muhim contra Maraix, i en va expulsar als mongols, però la ciutat va quedar en poder dels armenis. El [[1274]] es van enviar altra copvegada tropes que no van poder ocupar la ciutat però van arribar a les seves portes. Les negociacions diplomàtiques entre el govern de Sis i Baybars tenien com a finalitat la cessió de Maraix i Bahasna, que Baybars reclamava, però finalment va accedir a rebre una compensació en metàl·lic. El sultà [[Al-Àixraf Khalil]] (1290-1293) va rebre Maraix, Bahasna i Tell Hamdun mitjançant tractat el [[1292]], però algun temps després Maraix i Tell Hamdun estaven altra copvegada en mans dels armenis, i el [[1297]] foren ocupades per Bilban Tabakhi, ''naib'' d'Alep pel compte del sultà [[al-Mansur Lajin]]. Un tractat amb Armènia Menor del [[1298]] va establir la frontera al riu Djayhan, per tant i Hamus, Tell Hamdun, Kubara, al-Nukayr, Hadjar Shughlan, Sirfandakar i Maraix van quedar en possessió del sultà.
 
Després del [[1350]] la regió de Maraix i Bahasna fou ocupada per [[Zayn al-Din Karadja ben Dhul Kadir]] i el seu fill [[Ghars al-Din Khalil]] fundadors de la dinastia de [[Dulkadir-oğlu]] o [[Dulkadiroğulları]], junt amb Malatya, [[Elbistan]] i [[Kharpurt]]. Un dels seus successors, l'emir [[Malik Arslan]] fou assassinat a la mesquita de Maraix el 870 de l'hègira ([[1465]]-[[1466]]). El [[1515]] el principat del [[Dhu l-Kadr]] va passar a la sobirania otomana i amb ell Maraix. L'emir [[Şahsuvaroğlu Ali Bey]] va conservar el govern en feu però a la seva mort el [[1522]] els membres de la família reberen governs a províncies europees i Dhu l-Kadr es va convertir en una regió administrativa normal a l'igual que la resta on regia el sistema de ''wilayats'' i ''sandjaks''.
1.123.537

modificacions