Nàssir-ad-Dawla (hamdànida): diferència entre les revisions

Hasan ben Abul Haydja Abd Allah fou des el [[925]] lloctinent del seu pare Abu l-Haydja Abd Allah al govern de Mossul però el 929. El febrer del 929 el seu pare va donar suport al cop d'estat que va deposar breument al califa [[al-Múqtadir]]: la revolta militar estava dirigida per oficials cansats de l'extravagància i incapacitat del califa, que fou obligat a abdicar; el general [[Munis]] va portar al califa a lloc segur mentre els soldats saquejaven el palau i es va proclamar al seu lloc al seu germà Muhàmmad amb el ''lakab'' d'[[al-Qàhir]], però com que el cap rebel, el prefecte de policia Nazuk, no podia satisfer les peticions de les tropes que demanaven augment de sou, al-Qàhir fou eliminat ràpidament i al-Múqtadir restablert. Abu l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan va morir aquell mateix any i Abu Muhàmmad al-Hàssan el va succeir com a cap de la família. Al-Múqtadir va voler allunyar als hamdànides del poder al [[Diyar Bakr]] i va enviar a Mossul a un governador propi de nom no conegut, i Abu Muhàmmad al-Hàssan fou destituït del govern, si bé va poder conservar el govern d'algunes fortaleses a l'esquerra del [[Tigris]]. Aquest funcionari va tenir dificultats per controlar la zona i va morir el 930 i llavors Abu Muhàmmad al-Hàssan fou nomenat governador de Mosul amb totes les prerrogatives. Per intrigues dels seus oncles Nasr ibn Hamdan i Said ibn Hamdan va perdre el govern de Mossul (932) i només va conservar el de la part occidental del [[Diyar Rabia]].

 

 

El 938 Abu Muhàmmad al-Hàssan va intentar no pagar el tribut al califa. L' ''amir al-umara'' (una mena de primer ministre) [[Ibn Raik]] va contemporitzar però quan va pujar al poder l' ''amir al-umara'' [[Badjkam]], el va voler deposar (939); no ho va aconseguir. Mort Badjkam (941) va agafar el poder breument [[Abu Abd Allah Ahmad ibn al-Baridi]] que fou enderrocat pel [[daylamita]] [[Kurankidj]] o Kurankidji (941). Hasan va donar suport a un antic ''amir al-umara'' i ara governador de Síria, Ibn Raik, i al califa [[Al-Muttaqí (abbàssida)|al-Múttaki]] amenaçats per Ahmad al-Baridi, que controlava [[Wasit]], [[Khuzestan]] i el Baix Iraq ([[Bàssora]]). Ibn Raik va poder ocupar el lloc de Kurankidj el setembre del 941; el febrer/març del 942 Abu Abd Allah Ahmad ibn al-Baridi va enviar un exèrcit dirigit pel seu germà [[Abu l-Husayn ibn al-Baridi]] que va ocupar [[Bagdad]] i va obligar al califa i a Ibn Raik a refugiar-se en territori dels hamdànides a Mossul. Abu Muhàmmad al-Hàssan va acollir be al califa i a Ibn Raik, i van mobilitzar un exèrcit que va contraatacar per restaurar-lo a Bagdad (abril) i al-Baridi fou expulsat de la capital i de Wasit (va conservar Bàssora), però l'hamdànida Abu Muhammad al-Hasan ibn Abd Allah va fer assassinat a Ibn Raik després de l'abril del 942 (s'informa com a data el [[4 de juny]] de [[942]]) i es va fer assignar el càrrec d'''amir al-umara'' i el govern de Síria (Djazira), rebent el ''lakab'' honorífic de Nasir al-Dawla (defensor de la Dinastia) amb el que es conegut, i a més la seva filla Ulayya es va casar amb el califa (o amb el fill del califa). El seu germà Ali, que li va donar suport, va rebre el títol de ''[[Sayf al-Dawla]]'' (Espasa de la dinastia). [[Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí]] va tornar a ser visir (juny del 942).