Ptolemeu I Soter: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: mes -> més poderós i es va des
m Corregit: altra cop -> altra vegada
Línia 39:
El [[313 aC]] es va revoltar Cirene i alguns prínceps de Xipre. Contra la primera va enviar al seu general Agis, i a Xipre hi va anar personalment amb un exèrcit fort que ràpidament va sotmetre les ciutats revoltades. El govern de l'illa fou donat a [[Nicocreon]] de Salamis, home de la seva confiança. Després amb la flota va saquejar les costes continentals i es va apoderar de les ciutats de [[Posideion]] (Posideum, Síria) i [[Mallos]] (Mallus, Cilícia) retirant-se a Xipre abans que Demetri pogués arribar amb soldats.
 
El [[312 aC]] Ptolemeu va envair Celesíria amb un fort exèrcit i es va enfrontar amb Demetri prop de [[Gaza]]. Els egipcis, entre els quals hi havia Seleuc, van guanyar i Demetri va haver d'evacuar Celesíria i Fenícia. Seleuc amb una petita força es va presentar a [[Babilònia]], on tenia molts amics i havia comprat moltes lleialtats i que no va tenir gaire feina a dominar altra copvegada la satrapia. Demetri va aconseguir aturar la progressió egípcia derrotant al general Cilles, i ja el seu pare Antígon marxava a la zona amb reforços. Ptolomeu llavors fou el que es va haver de retirar cap Egipte i es va preparar per la defensa, però Antígon no el va seguir i es va dedicar a establir el seu domini a les zones conquerides. El [[311 aC]] es va fer un acord general de pau.
 
Ptolemeu fou el primer que va reiniciar la guerra ([[310 aC]]). Sota pretext de què Antígon no havia retirat les seves forces de les ciutats gregues de la costa asiàtica va enviar una flota a Cilícia sota comandament de Leònides que va ocupar diverses ciutats de la costa, però es va haver de retirar a l'arribada de Demetri Poliorcetes.
Línia 47:
El [[307 aC]] Demetri va aconseguir establir la seva autoritat i la del seu pare Antígon sobre la major part de Grècia, i va poder expulsar a [[Demetri de Falèron]] fora d'Atenes. Demetri de Falèron es va refugiar a Egipte. Mentre Ptolomeu es preparava a Xipre, i Antígon alarmat, va cridar al seu fill des Grècia vers a l'Àsia Menor, amb la idea d'atacar Xipre i conquerir-la. Quant va arribar Demetri, ell i el seu pare van atacar Xipre, que en aquell moment estava sota el govern de [[Menelau]], un altre germà de Ptolomeu, que disposava d'una poderosa flota, però que fou derrotat i va quedar assetjat a [[Salamina]], capital de l'illa. Ptolomeu va haver d'anar al rescat amb una flota de 140 vaixells, i es va lliurar una gran batalla naval davant Salamina en la que els egipcis foren derrotats completament. Ptolomeu i Menelau van haver d'abandonar Xipre i es van retirar cap Egipte i l'illa va quedar en mans d'Antígon i el seu fill.
 
El [[306 aC]] Antígon va prendre el títol reial a [[Sardes]]. Perdut el domini del mar, Antígon va avançar per Síria amb un exèrcit mentre Demetri li donava suport amb la flota seguint la costa. Ptolemeu va decidir fer-li front a la frontera egípcia com havia fet amb Perdicas. La defensa fou altra copvegada efectiva i al flota de Demetri, afectada per les turmentes, fou rebutjada a cada intent de desembarcament i Antígon amb les forces terrestres no va poder forçar el pas del riu a terra ferma. La manca de subministraments va començar a afectar a les tropes d'Antígon i es van començar a produir desercions i Ptolomeu va seguir la seva tàctica habitual d'acolliment, ajut i promeses als que es passaven al seu bàndol. Finalment Antígon es va haver de retirar cap a Síria i Ptolomeu no el va seguir.
 
[[Fitxer:Diadochen1.png|thumb|right|300px|L'imperi ptolemaic i els seus veíns]]