Confucianisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins + (infinitiu) -> fins a
m Corregit: al any -> a l'any 175 dC es van inscr
Línia 13:
Amb la [[dinastia Han]] (202 aC -220 dC), el confucianisme pren el cos d'escola [[filosofia|filosòfica]] i impregna tots els àmbits de la vida xinesa; l'estudi de les obres clàssiques del confucianisme es va convertir en la base del sistema d'[[exàmens imperials]] i del pla educatiu. Aquesta evolució es va produir de forma gradual, durant les primeres dècades dels Han no existia una gran diferència entre els confucians i els taoistes, especialment entre el cos de funcionaris. No obstant això, seria la doctrina confuciana la que molt aviat adquiriria preponderància, fins al punt de convertir-se en religió oficial i trobar la seva màxima expressió en la reglamentació del sistema d'exàmens per al reclutament de funcionaris governamentals estructurat sobre la base de les sis obres clàssiques de la doctrina d'aquesta escola. Això ho va posar en pràctica l'emperador Wu-ti (dinastia Han) a l'any 135 aC.
 
Una contribució important per a la consolidació del Confucianisme va ser la que van fer dos eminents savis del segle II, Ma Jung i el seu deixeble Cheng Hsien, elaborant una sèrie de comentaris sobre el conjunt dels llibres clàssics, per tal de donar-li coherència doctrinal. Cap ala l'any 175 dC es van inscriure els textos clàssics en 46 taules de pedra per tal que el poble s'instruís. El confucianisme va aconseguir mantenir-se fins i tot durant el temps en què els invasors d'origen turc o mongol van establir les seves pròpies dinasties al nord de la Xina (304-581 dC), degut principalment a la garantia d'estabilitat social confuciana i per la gran admiració que despertava en els conqueridors la cultura xinesa d'aquella època. Es considera que el màxim apogeu del confucianisme es produeix durant les dinasties Sui (581-618 dC) i Tang (618-907 dC), ja què durant un temps des de la caiguda de la segona dinastia Han fins a la dinastia Tang, la societat va estar més dominada pel budisme i el taoisme que no pas pel confucianisme.<ref name="Xinzhong Yao"/>
 
Després de la seva reformulació com [[neoconfucianisme]] per [[Zhu Xi]] al [[segle XI]], amb [[Wang Yangming]] i altres neoconfucianistes, també es va acceptar com a filosofia d'estat a Corea Japó i al Vietnam. Corea, amb la dinastia Chosun, es va declarar "estat confucianitzat." A Japó el confucianisme va penetrar al [[segle XV]]. Els emperadors Tokugawa, li van donar suport quan van arribar al poder a l'inici del [[segle XVIII]] per tal d'assegurar el seu domini de tendència feudal.