Cobeña: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Mes val -> Val més Cobeña que Alcalá i |
m Corregit: al Arquebisbat -> a l'Arquebisbat de Toledo, que |
||
Línia 38:
L'aljama (jueria) de Cobeña era tan important en aquests aspectes referits, que per al "alfoz" d'Alcalá (territori de diversos poblis que formen una jurisdicció) Cobeña era una peça fonamental. Aquesta alfoz es va estendre per viles i llogarets situats entre l'Henares, el Jarama, i el Tajuña, i entre elles va ser notable la riquesa de Cobeña, car les 70 famílies jueves que componien la aljama d'aquesta Vila, estaven dedicades a ocupacions de tractants, mercaders, argenters i cerers, persones riques i acabalades que van motivar aquest de "Val més Cobeña que Alcalá i les seves terres". Es va fer famosa per les noces que aquestes famílies jueves de Cobeña celebraven amb unes altres també de Torrelaguna (matrimonis entre barons de Torrelaguna i donzelles de Cobeña).
També està constatat que a una llegua de Cobeña estava l'Ermita de Belvis, que [[Isidre el Llaurador |sant Isidre]] visitava mentre es va refugiar en Torrelaguna quan ''Alí'', fill de [[Yuste]], va assetjar [[Madrid]]. Així mateix, es tenen notícies que va existir un castell propietat de [[Álvaro de Luna]], conestable sota el regnat de [[Joan II de Castella]], i a la mort d'Álvaro, durant el regnat del propi [[Joan II de Castella]], el castell va ser derrocat. Els seus carreus, es creu, van ser emprats per Gaspar de la Peña, deixeble de ''Juan d'Herrera'', per a edificar l'Església avui existent. En [[1579]] (segle XVI) aquesta vila comptava amb dos alcaldes ordinaris, 213 casa amb 223 veïns, que la ''Chancillería'' de [[Valladolid]] era la competent per a resoldre litigis i plets, que pertanyia
== Referències ==
| |||