Obre el menú principal

Canvis

Sense canvi de mida ,  fa 5 anys
m
Corregit: al -> en arribar a aquesta c
En aquest temps [[Euric]] el rei dels visigots va expulsar als romans de l'[[Alvèrnia]], darrera província que conservaven els romans a la [[Gàl·lia]] i que fou defensada per [[Ecdici]] (''Ecdicius'', [[Jordanes]] l'anomena Deci), cunyat de [[Sidoni Apol·linar]]. Els visigots van assetjar Clermont, capital regional, l'estiu del [[474]]; Nepot va enviar a negociar al bisbe Epifani de Ticinum ([[Pavia]]) que va arranjar la pau, que Euric no va tardar a trencar. Nepot va haver de signar un segon tractat per mitja del qüestor Licinià en el qual va cedir Alvèrnia als visigots.
 
Ecdici fou cridat a Roma i [[Orestes (general)|Orestes]] fou nomenat ''magister militium''. Orestes va assolir el comandament de les tropes reunides a Roma i va avançar cap a Ravenna per anar a la Gàl·lia, però alen arribar a aquesta ciutat, aprofitant que les tropes d'Itàlia, formades principalment per mercenaris germànics, li eren més lleials a ell que no pas a l'emperador, va organitzar un cop d'estat, i Juli Nepot fugí cap a la [[Dalmàcia]]. Orestes va proclamar al seu fill [[Ròmul August]]. La fugida està datada al cronicó anònim el [[28 d'agost]] del 475.
 
Després de la seva expulsió va conservar Il·líria i Dalmàcia i era reconegut també com a emperador per l'emperador d'Orient. Orestes i Ròmul foren deposats i executats per [[Odoacre]], el general hèrul, que va buscar el reconeixement de l'emperador oriental [[Zenó (emperador)|Zenó]], reconeixement que no va obtenir.
1.114.979

modificacions