Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: al -> en arribar a la ciutad
La regent va morir el novembre del 1242 i llavors An-Nàssir Yússuf va agafar directament el poder quan tenia poc més de 12 anys, però assessorat pel visir Djamal al-Din Ikbal al-Khatuni i l'amir Shams al-Din Lu'lu al-Amini, sota consells del qual va estendre el seu poder per quasi tot Síria. El 1243 els seljúcides de Rüm foren derrotats a Köse Dagh i això va implicar que en endavant els mongols passaven a ser fronterers i van començar a fer ràtzies a Síria que de moment foren poc importants.
 
[[As-Sàlih Ayyub]] d'Egipte (1240-1249) amb el suport de les bandes de corasmis, es va apoderar el 1245 de Palestina i el maig va assetjar Damasc que es va rendir el novembre següent; [[As-Sàlih Ismaïl|al-Salih Ismail]] va rebre [[Baalbek]] i [[Bosra]] en compensació. Però els corasmis, que eren mercenaris, descontents amb as-Sàlih Ayyub, es van posar al servei del seu rival as-Sàlih Ismaïl, i van començar per aquest el setge de Damasc amb el suport també del senyor Izz al-Din de [[Salkhad]] (març del 1246); el setge fou greu i els habitants van quedar reduïts a haver de menjar gossos. Però [[al-Mansur ibn al-Mujàhid|Ibrahim al-Mansur]] d'Homs (1240-1246) i al-Nasir Yusuf ibn al-Aziz d'Alep van formar coalició per enfrontar als atacants que temien acabarien controlant Síria si conquerien Damasc; fins i tot van buscar el suport dels croats d'Acre. Ibrahim al-Mansur va actuar a contracor ja que salvar Damasc suposava reforçar el poder al sud de Síria del seu enemic as-Sàlih Ayyub d'Egipte, però finalment va decidir actuar i junt al seu aliat d'Alep va reunir bandes de turcmans i de beduïns mercenaris amb els que es va dirigir a Damasc; les forces assetjants van abandonar Damasc i es van dirigir al nord i van enfrontar a l'exèrcit enemic prop del llac d'Homs, on les bandes coràsmies foren derrotades de manera tant completa ([[26 de maig]] de [[1246]]) que quasi van quedar exterminades i el seu poder a Síria es va acabar per sempre. Llavors Ibrahim al-Mansur es va dirgir a [[Baalbek]] que estava defensada pel fill d'al-Salih Ismail, al-Mansur Mahmud, al que volia castigar per la seva aliança amb els corasmis o khwarizms; va capturar la ciutat fàcilment però alen arribar a la ciutadella, que difícilment podia conquerir, es va retirar a Homs. Ibrahim al-Mansur va entrar a Damasc en nom d'al-Salih Ayyub, però es va instal·lar a Nayrab, a l'oest de la ciutat i va negociar amb el sultà d'Egipte un acord (que segurament buscava la cessió de Damasc); as-Sàlih Ayyub el va convidar al Caire a negociar i Ibrahim va acceptar però llavors es va posar malalt i va morir el 28 de juny de 1246 sent enterrat a Homs. As-Sàlih Ismaïl es va retirar a Alep on An-Nàssir Yússuf el va acollir i perdonar i va esdevenir el seu vassall.
 
El 1248 el general d'an-Nàssir Yússuf, Shams al-Din Lulu al-Armani o al-Amini, va avançar cap a Homs governada per al-Àixraf ibn al-Mansur (1246-1260) i després de dos mesos de setge el va obligar a capitular, obligant-lo a cedir Alep a canvi de [[Tell Bashir]]. El 1249 al-Àixraf ibn al-Mansur es va apoderar de [[Nisibin]], [[Dara]] i [[Karkisiya]] que pertanyien a l'[[atabeg]] de [[Mossul]] [[Abu l-Fadail al-Malik al-Rahim Lu'lu Badr al-Din]]. Diyar Bakr i Diyar Rabia reconexien la sobirania d'Alep.
1.111.654

modificacions