Conan IV de Bretanya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Redundant
m Corregit: Al -> En arribar a la majori
Línia 4:
== Biografia ==
 
Conan III va designar al seu nét Conan IV com el seu hereu sota la regència d'[[Eudes de Porhoet]], segon marit de la seva filla Berta, desheretant per raó d'il·legitimitat al seu fill [[Hoel III de Bretanya|Hoel]] que, derrotat per Eudes, es va haver de conformar amb el [[comtat de Nantes]]. AlEn arribar a la majoria d'edat, Conan IV es va aliar amb Hoel i es va revoltar contra el seu padrastre que es negava a deixar-li les regnes del ducat, però fou derrotat per Eudes el [[1154]]. Es va refugiar a [[Anglaterra]] amb [[Enric II d'Anglaterra|Enric II Plantagenêt]] que li va confirmar la possessió del títol i de l'''honor'' de [[comtat de Richmond|Richmond]], heretats del seu pare. Aquest «honor» consistia en un conjunt de terres i d'ingressos al [[Yorkshire]].
 
Conan va rebre ajuda militar anglesa que li va permetre tornar a [[Ducat de Bretanya|Bretanya]] i reunir alguns de feudals (1155), però la seva posició de vassall del rei d'Anglaterra tenia la hostilitat dels senyors bretons que donaren suport a Eudes de Porhoet. Aquest darrer però fou derrotat i es va haver de refugiar fora de Bretanya, i Conan IV fou proclamat duc el [[1156]], però aquest mateix any els nantesos van expulsar al seu oncle [[Hoel III de Bretanya|Hoel]] i van escollir per a comte al germà segon d'Enric II, [[Jofré I Plantagenet]], que ja era comte del Maine i d'Anjou des de poc abans. El comtat de Nantes va quedar així fora del ducat. A la mort de Jofré o Geoffroi, el [[1158]], Conan va creure que podria reprendre el [[Bro Naoned|Nantès]], però finalment el va haver de restituir a Enric II.