Mitridates VI Eupàtor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: al any -> l'any següent va proclama |
m Corregit: al -> en arribar el seu pare |
||
Línia 56:
El [[66 aC]] la guerra fou confiada pels romans a un general destacat: [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]]. Aquest va prendre com a primer mesura assegurar l'amistat del rei [[Fraates III de Pàrtia]], el que podia obligar a Tigranes a haver de lluitar a la seva frontera oriental. En aquestes condiciones Mitridates va fer propostes de pau, però Pompeu no les va voler escoltar, excepte la rendició incondicional i l'entrega de tots el desertors romans. El rei del Pont no va acceptar. Disposava d'un exèrcit de trenta mil homes i dos mil cavallers amb el que no es podia enfrontar als romans. Així que es va retirar cap a la frontera d'Armènia; però en tot el camí fou atacat pels romans pels passos que ja havien estat ocupats per forces romanes; la major part de l'exèrcit de Mitridates fou aniquilat i el mateix rei es va escapar només amb uns quants cavallers i la seva concubina Hipsicratea, podent arribar a la fortalesa fronterera de Sinòria on se li van anar unint les forces que havien estat dispersades. Però en aquest moment Tigranes II, que sospitava que Mitridates fomentava les intrigues del seu fill per enderrocar-lo va refusar acceptar-lo al seu regne i Mitridates va haver d'entrar a [[Còlquida]] des de on podria marxar al [[Palus Maeotis]] i al [[Regne del Bòsfor]]. Ja segur va passar de [[Fasis (Còlquida)|Fasis]] cap a [[Dioscúria]] o Dioscúries (la ciutat grega més oriental) on va passar el hivern (66 a [[65 aC]]) dedicat a reclutar soldats i una petita flota.
Amb aquestes forces va poder creuar per la força o per persuasió pels territoris de les tribus bàrbares entre el [[Caucas]] i el [[Bòsfor Cimmeri]], i va poder arribar a la ciutat de [[Fanagòria]]. Allí el seu fill Macares, que era el rei, havia fet submissió a Lucul·le, i ara,
Mentre Pompeu estava ocupat lluitant contra Tigranes i per aquest costat Mitridates no tenia res a témer. Pompeu va derrotar a Tigranes i va conquerir [[Síria]]. El [[64 aC]] Mitridates va enviar ambaixadors a Pompeu demanant la pau que acceptaria en termes similars als concedits a Tigranes (possessió dels seus dominis hereditaris sota protectorat romà). Pompeu va exigir que el rei anés en persona a fer acte de submissió i Mitridates s'hi va negar. Mentre Pompeu establia la província del Pont (una part la va cedir a [[Deiotarus I]] de [[Galàcia]]), Mitridates començava els preparatius per un altra guerra.
| |||