Sàjides: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: al article -> a l'article sobre aquest rei (q |
m Corregit: al article -> a l'article sobre aquest rei. E |
||
Línia 5:
Va deixar dos fills [[Abul Musafir Muhammad ben Abul Sadj Diwdad|Abul Musafir Muhammad]] (o Abu Ubayd Allah) i [[Abul Kasim Yusuf ben Abul Sadj Diwdad]] que va estar al servei dels abbàssides si be el primer estava inicialment als servei d'Amr ibn al-Layth per compte del qual va lluitar contra els rebels de l'Hedjaz. [[Talha al-Muwàffaq]] va enviar als generals Ishak ibn Kundadj (governador de Mossul que havia estat nomenat governador "legítim" d'Egipte i Síria ja el 882), i Abul Musafir Muhammad ibn Diwdad Abi l-Sadj, governador d'[[al-Anbar]], que van envair Síria (884) on el governador de Damasc es va passar al seu bàndol. Llavors va arribar el fill del regent Ahmad ibn al-Muwaffak (futur califa al-Mútadid) amb un exèrcit iraquià i encara va rebre més adhesions. El febrer/març del 885 les tropes invasores manades per Ahmad es van enfrontar a les de Khumàrawayh a la batalla anomenada dels Molins (al-Tawahin), al sud de Palestina i els dos caps van fugir vergonyosament als primers xocs; la victòria fou pels egipcis perquè un general, Sad al-Aysar, es va dirigir a Damasc i la va ocupar , però allí es va revoltar contra el seu senyor (després l'emir el va matar de pròpia mà). Khumàrawayh va tractar amb màxima clemència als presoners buscant la reconciliació. A l'any següent l'emir egipci, tot i estar en inferioritat numèrica, va derrotar a Ishak ibn Kundadj que es va haver de sotmetre i va entregar les regions orientals que l'obeïen, fins a Harran.. La Djazira va quedar integrada al govern tulúnida quan el governador Muhammad ibn Diwdad Abi l-Sadj se li va sotmetre.
El [[889]] o [[890]] el primer fou nomenat per al-Muwaffak com a governador de l'Azerbaidjan i el [[893]] es va apoderar allí de [[Maragha]], que estava en poder del rebel Abd Allah ben al-Hasan al-Hamdani. Les seves lluites amb el rei armeni [[Sembat I el màrtir]] (que els àrabs anomenen Sunbat) es poden seguir en detall
El seu fill Diwdad ben Afshin (Diwdad II, o Diwdad ben Muhammad, proclamat per l'exèrcit a Maragha, fou enderrocat al cap de pocs mesos (estiu del 901) pel seu oncle Abul Kasim Yusuf al-Sadj (Yusuf ben Abul Sadj Diwdad). Va traslladar la capital de Maragha a [[Ardabil]]. Les seves lluites amb el rei d'Armènia [[Sembat I el màrtir]] també es poden seguir en detall a l'article sobre aquest rei (que va morir en lluita contra el sàdjida el 914). Yusuf es va rebel·lar el [[905]] contra [[al-Muktafi]] i però la revolta no va durar gaire i fou confirmat com a governador. El [[912]] es va rebel·lar contra [[al-Muktadir]] que l'havia confirmat al càrrec de governador d'Armènia, Azerbaidjan i Arran. Però una vegada mes hi va haver reconciliació. El 917 els Ardzruni foren reconeguts com els seus vassalls a Dwin.
| |||