Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: mes -> més important com entit
m Corregit: al Arxiu -> a l'Arxiu Nacional de Catalun
Línia 15:
El CADCI es manté a l'exili de Santiago de Chile de la mà de Pere Aznar President del CADCI des de 1939, signant les diferents renovacions del pacte Galeuska, primer a Mèxic (1944) i després a Buenos Aires(1947).
 
Després del franquisme hi hagué alguns intents frustrats de reconstruir el CADCI, i finalment el gener de 1979 es va inscriure el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, Entitat Obrera. El CADCI té una feina titànica en la seva reclamació dels seus drets patrimonials i morals, per aquesta raó durant el primer govern de Jordi Pujol i en presència del conseller de treball Farreres, el CADCI i la UGT de Catalunya signen un acord de col·laboració per tornar a la seva seu de Rambla Santa Monica i suport logístic per tornar el CADCI al joc que li pertoca. El 2007 va fundar amb la [[UGT de Catalunya]] la [[Fundació Catalunya Comerç]], per tal de promoure i defensar els interessos dels treballadors del comerç, i assolí uns 3.000 socis. L'any 2009 signen un acord de col·laboració amb PIMEC i amb el CCN reforçan la seva presència amb el teixit del comerç català. Com a fet important remarquem la cesió del fons documental del CADCI de la mà del seu preident Josep M. Andreu I Torres i el Conseller de Cultura Joan M. Tresserras incautat per el franquisme, ala l'Arxiu Nacional de Catalunya (el més important com entitat privada).El CADCI del segle XXI és una entitat independent i autònoma que manté l'essència de la seva fundació i com diu els seus estatuts fundacionals no es ni un sindicat ni formació política, som una entitat transversal que continua defensant el comerç català com a fet diferencial, el centre és un lobbing de pressió que busca l'excel·lència.
 
El local de rambla Santa Mònica és actualment la seu central de la [[Unió General de Treballadors]] de Catalunya, i una placa recorda la mort de Jaume Compte, Manuel González Alba i Amadeu Bardina.