Beglerbegi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Hami-i Amidi |
m Corregit: Al -> En augmentar les proví |
||
Línia 3:
Inicialment sota els [[seljúcides]] designava al cap de l'exèrcit (també ''malik al-umara''); sota els [[ilkhànides]] designava al cap dels quatre ''umara al-ulus''. A l'[[Horda d'Or]] l'utilitzaven tots els ''umara al-ulus''. Els mamelucs el donaven segurament al ''atabak al-asakir''.
Els otomans el van donar inicialment a un comandant en cap; el primer fou [[Lala Shahin]] en temps de [[Murat I]], després de la conquesta d'[[Adrianòpolis]]. El va succeir en el càrrec Timurtash que fou nomenat beylerbeyi d'[[Anatòlia]] quan [[Baiazet I]] va fer la campanya de [[Valàquia]] contra Mircea el Gran. [[Musa I]] va nomenar un beylerbeyi. Sota [[Mehmet I]] els beylerbeys eren dos, amb un govern territorial: una a [[Rumèlia]] i un a Anatòlia. El càrrec va continuar existint com a govern general de les dos parts del imperi amb autoritat sobre els ''sandjakbegis'' (governadors de subprovíncies) i els ''sipahis'' o senyors feudals.
Com a títol es va començar a utilitzar la denominació de ''mir-i miran'' o ''mirmiran'' (equivalent persa) o ''amir al-umara'' (equivalent àrab) que fou donat de vegades als governadors dels [[sandjak]]s. Al segle XIX va esdevenir un grau de l'administració civil per [[funcionari]]s que tenien rang militar. Els mir-i miran tenien sempre el títol de [[paixà]].<ref>[[Enciclopèdia de l'Islam]], VII, 97</ref> La reorganització provincial del [[1864]] va comportar l'establiment oficial del títol de ''wali'' pels governadors de província. Va subsistir el títol honorífic de ''Rumeli beglerbegisi''.
|