Qazvín: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Al -> En arribar a Rayy es v
m Corregit: al Azerbaidjan -> a l'Azerbaidjan un exercit dirigit
Línia 17:
El ''[[sayyid]]'' [[Alides|alida]] [[al-Hassan ibn Zayd]] (o Zaid) al-da'i al-kabir ([[Hassan ibn al-Bakir ibn Zayd]]), va agafar la direcció de l'aixecament alida a [[Čalus]] i [[Kalar]] al [[Tabaristan]] el [[864]] i va donar protecció als habitants contra el governador [[Tahírides del Khorasan|tahírida]] que volia apoderar-se de les terres comunals de pastura. El governant local [[djustànida]] Wahsudan es va sotmetre a al-Hassan ibn Zaid vers el [[865]], però al cap d'un temps ambdós es van enemistar, i el poder va passar al seu fill [[Djustan III ibn Wahsudan]], que tenia bones relacions amb al-Hassan ibn Zaid (que portava el títol de [[da'i]]) i el va invitar a enviar representants a [[Daylam]]. Amb l'ajuda d'al-Hassan, [[Djustan III]] va ocupar Rayy als tahírides, i es va apropiar després de Qazvín i [[Zandjan]] ([[866]]) on el governador [[Abu Mansur al-Kufi]] va reconèixer a al-Hassan ibn Zayd. El [[867]] el califa va enviar un fort exèrcit dirigit per [[Musa Qazvín Bugha]] que va recuperar Rayy, Qazvín i [[Zandjan]] ([[868]]); el príncep legítim de [[Vaspurakan]], Ashot [[Ardzruni]], hostatge del califa, va aprofitar que fou enviat a aquesta expedició, dirigint un cos d'auxiliars armenis, per (després de guanyar la batalla) escapar-se cap al seu país. Abu Mansur al-Kufi va reconèixer l'autoritat de Musa ibn Bugha, el qual va acabar les muralles, va ampliar la població i va reprimir una revolta alida dirigida per [[Kawkabi]] (probablement el [[869]]). En aquest temps va agafar preeminència la família local dels Sadat. Segons l'historiador Hamd-Al·lah [[al-Mustawfi]]{{Citació necessària|data=novembre de 2012}} la població es distingia per la seva [[cavalleria]] (''muruwwat'') i la seva humanitat (''insaniyyat'').
 
El [[902]] els samànides es van apoderar de [[Tabaristan]] que estava en poder de la dinastia [[Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam|zaidita]], i poc després de Qazvín i Rayy. Ilyas ibn Ahmad va esdevenir governador el [[905]]/[[906]]. L'any següent (906/907) Abu Ali, ancestre del historiador [[al-Mustawfi]], va ser nomenat governador pel califa, i va governar sota diverses autoritats, durant 27 anys i els seus descendents fins al [[1029]]/[[1030]]. El [[913]]/[[914]] fou posada sota autoritat d'Ali ibn al-Muktadir junt amb [[Rayy]], [[Dinawar]], [[Zandjan]], [[Abhar]] i [[Tarum]]. [[Yusuf ibn Abi l-Sadj]], governador de l'[[Azerbaidjan]], va ocupar el [[917]] la Pèrsia del nord: [[Zandjan]], [[Abhar]], Qazvín i Rayy que pertanyien als [[samànides]] que hi tenien un governador anomenat Muhammad ibn Ali Suluk; el califa va enviar ala l'Azerbaidjan un exèrcit dirigit per Munis al-Muzaffar que va derrotar a Yusuf el [[919]] i el va portar presoner a [[Bagdad]] i va romandre tancat tres anys, però després fou alliberat i restaurat en el seu govern d'Azerbaidjan així com al govern de Rayy i el [[Djibal]], El [[927]] [[Asfar ben Shiroya]] que s'havia revoltat contra [[Makan ben Kaki]] de [[Gurgan]] va derrotar a un exèrcit enviat pel califa al-Muktadir (908-932) a la rodalia de Qazvín i va establir el seu poder sobre la ciutat i els territoris entre Tabaristan i Gurgan fins a [[Qom]] i [[Hamadan]]. La població de Qazvín era lleial al califa però la ciutadella fou ocupada per Asfar i gran nombre de ciutadans foren executats; la ciutat va quedar parcialment destruïda i va haver de pagar una forta contribució en especies.
 
El [[928]] la va ocupar [[Mardawidj ibn Ziyar]]. Vers el [[933]] o [[934]] el califa al-Qàhir va escriure a Mardawidj i li va proposar el seu reconeixement com a governador de Rayy i Djibal (Qazvín i Qom) a canvi d'evacuar Isfahan, cosa que fou acceptada. Mentre Ali ibn Buya (conegut després a la història com [[Imad al-Dawla]]), governador de [[Karadj]], que havia reunit una tropa important i moltes riqueses arrabassades als [[khurramites]], es va apoderar de [[Fars]] ([[934]]); assassinat Mardawidj per les tropes turques, Imad al-Dawla va enviar al seu germà Hassan (conegut després com [[Rukn al-Dawla]]) a Isfahan ([[936]]). Inicialment els ziyàrides dirigits per [[Wushmgir ibn Ziyar]] (germà de Mardawidj), ocupats lluitant contra els samànides, van oposar mínima resistència a Isfahan, que fou ocupada per Rukn al-Dawla, però diversos conflictes en les forces buwàyhides i un contraatac de Wushmgir, van obligar a Rukn al-Dawla a evacuar ([[939]]) la ciutat, que va quedar en mans del ziyàrida. Tot i que Ali (Imad al-Dawla) no va enviar gaire suport al seu germà, aquest va passar a l'ofensiva i va reconquerir Isfahan ([[940]]) i després de derrotar a Wushmgir en una batalla, va entrar a Rayy (que els ziyàrides havien arrabassat als samànides) i Qazvín. El govern local va restar en mans dels ancestres del historiador al-Mustawfi sota sobirania dels emirs [[buwàyhides]].